més art eròtic!

En el cas de la Roma Clàssica hi ha testimonis artísitcs amb elements eròtics, l’Imperi Romà va ser conegut per les seves conquestes, però també per les seves perversions sexuals. No podem obviar els frescos de Pompeia, amb el penis gegant del déu romà Príapo, un déu menor relacionat amb la fertilitat.

I si hem vist tres cultures obertes i permisives amb la sexualitat, avancem a l’edat Mitjana, on tot i que el sexe era molt present en la vida quotidiana, en l’art desapareix, s’amaga... aquest canvi de visió del sexe, es deu al cristianisme, que converteix el sexe en quelcom carnal i impur, amb una connotació negativa, és el moment en que apareixen els cinturons de castedat, l’instint sexual es relacionada amb el dimoni i les enfermetats de transmissió sexual, les enfermetats veneres (de Venus) es consideren càstigs divins.

Tot i així continuem trobant art eròtic, el trobem en els monestirs, en els capitells dels claustres, amb un sentit moralitzants, amenaçant amb els pitjors càstigs als monjos que comentin el pecat de sodomia amb els novicis.

Un capitell romànic amb contingut eròtic el trobem a la col·legiata de Sant Pere de Cervatos, a Cantàbria, possibles explicacions entorn a la tema d’aquest capitell; mal que cal combatre o inspirar als fidels per procrear i contribuir a la repoblació i a la  reconquesta dels territoris ocupats per l’Islam.

I a l’església d’Autun, trobem un dels pocs nus medievals, l’anomenada Eva d’Autun, un cos nu femení, amb el sexe subtilment tapat i amb una forma sinuosa que mostra la relació entre la serp, un animal maligne i l’Eva pecadora.

Abandonem la visió repressiva i entrem en el Renaixement, moment que es produeix un canvi i el sexe ja no és veu de manera tant negativa, es comença a estudiar científicament la sexualitat, es desenvolupa la literatura eròtica... i apareixen de nou les Venus, en tenim dos exemples, dos visions, la Venus de Botticelli, de bellesa angèlica, una noia divina i la Venus de Giorgione, més carnal, un cos totalment nu, blanquíssima, amb la mà estratègicament col·locada per mig amagar, alhora que insinuar, també ens hem de fixar que està dormint, és a dir, l’espectador pot mirar sense tenir por...