LA PRECISIÓ FOTGRÀFICA DE MILLAIS, LA GERMANDAT DELS PRERAFAELITES IV

Un altre membre de la 1a generació de Prerafaelites és Millais, un nen prodigi, tècnicament excel·lent, que va pintar i fer il·lustracions excepcionals.

A part de la seva qualitat tècnica, comentar dues curiositats, es va liar i casar amb l’esposa de Ruskin, mentre el crític donava suport als prerafaelites, un d’ells li robava la dona, i tot i ser un dels membres fundadors de la germandat i criticar l’art creat segons les premisses de l’acadèmia, va acabar formant-hi part i fins hi tot va arribar a ser president d’aquesta institució, segurament la necessitat de mantenir una família nombrosa, el va fer pintar obres al gust de clients més clàssics, en resum progressivament va fer obres més comercials. No és el cas de l’Ofèlia morta, tot i que avui és una obra molt coneguda.

El quadre actualment es pot veure a la Tate Britain de Londres, i el tema està relacionat amb Shakespeare, tal i com deien els Prerafaelites gaudien amb les obres de l’escriptor anglès i en aquest cas Millais s’inspira en Hamlet, concretament Ofèlia és una jove enamorada de Hamlet, el príncep danès la rebutja, fingeix una demència i assassina, per equivocació, el pare de la jove, Poloni.

El resultat d’aquest cúmul de despropòsits és el suïcidi de la donzella, Millais la pinta flotant envoltada de flors, cadascuna amb un significat, per exemple la rosella fa al·lusió a la mort i les margarites a la innocència.

Les flors els arbres i el paisatge que envolta aquesta mort és d’una precisió botànica increïble i tot i la llum blanquinosa es percep la mirada microscòpica de la natura.

Per aconseguir el tràgic sentit de la desesperació del quadre, Millais va treballar amb la jove Elisabeth Siddal, model, pintora i poetessa, i esposa d’un altre membre de la germandat; Rossetti.

Elisabeth va partir llargues secessions en una banyera amb aigua gelada perquè Millais captes el rigor mortis, i ella, com Ofèlia, va tenir un tràgic final, per culpa d’una sobredosi de làudan, un derivat de l’opi molt de moda entre artistes i intel·lectuals decimònics.