BLANC SOBRE SOBRE BLANC. destil·lar l’essència de l’art

Avui us proposo un joc, intentaré convèncer-vos i convèncer-me que una tela en blanc és una obra d’art.

El quadre, és una obra titulada Blanc sobre blanc del pintor rus Malevitx, de principi del segle XX,  com ens indica el títol és un quadrat blanc sobre un fons blanc, sense cap objecte, cap figura, cap història, escena mitològica, sense cap altre color... només blanc i un quadrat.

El més important d’aquest quadre són les formes i els colors, bé, la forma i el color... per tant estem parlant d’una obra intel·lectual, producte d’una meditació, d’una reflexió que comparteix Malevitx amb nosaltres, perquè Malevitx no fa aquest quadre perquè si, sinó que és el resultat d’una evolució que comença amb altres quadres amb poques formes i menys colors, aquest treball que fa malevitx és un moviment artístic que s’anomena Suprematisme.

El Suprematisme és una tendència abstracta nascuda durant la primera dècada del segle XX, és un moviment artístic basat en formes geomètriques, però no totes les formes, sinó només el triangle el quadrats, la creu i la circumferència, i un moviment basat en els colors, però tampoc tots els colors; el vermell, el negre, el blau, el verd i el blanc, en resum abstracció pura, que malevitx encara resumeix més, simplifica al màxim, assoleix l’essència només utilitzant una forma; el quadrat i un color; el blanc, i podem preguntar-nos perquè el blanc i no el vermell, perquè el blanc és símbol de l’espiritualitat i de l’idealisme.

El suprematisme té com a principal protagonista a Malevitx i neix en un context peculiar, neix just abans de la Revolució Russa, si el manifest del suprematisme és de 1915, la Revolució Russa és de 1917, aquesta revolta va significar la fi dels tsars i suposa l’establiment del Comunisme, aquest context històric ajuda a entendre algunes premisses del Suprematisme com la voluntat d’abandonar la funció material de l’art, l’art no ha de tenir una funció, una raó de ser, pot ser l’art per l’art.

Si la Revolució Russa és el context històric del suprematisme, aquest moviment també té precedents artístics, per exemple l’art romànic, ja que els personatges religiosos es poden reduir a formes geomètriques i estan pintats amb colors plans, com el Suprematisme, però el romànic si que tenia una funció, ser la bíblia dels analfabets, mentre que Malevitx i el seu moviment no expliquen res, no busquen l’aparença dels objectes, és una reducció de l’art... totes aquestes idees van sacsejar l’art, van pertorbar molts artistes i grans genis de l’art com Kandinski hi van reflexionar entorn a la no representació, també professors de l’escola d’art de la Bauhaus hi van treballar, però després de Malevitx no va continuar el Suprematisme, penseu que el mateix Malevitx, després de 5 anys pintant en blanc va veure que no podia avançar més i va tornar a pintar figures, objectes...

Un altre argument és que davant de blanc sobre blanc no hem de veure, sinó mirar,  podem dir jo també ho sé fer, segur? Físicament segur, però mentalment?

Malevitx va ser un geni que va destil·lar l’essència de l’art, va aconseguir un equilibri en el blanc i el no res, la seva obra és sensació, emoció, reflexió, ell s’aparta del món quotidià, de la natura, la realitat...

Davant d’aquesta obra ens podem preguntar què representa? Què plasma? Però són preguntes incorrectes aplicades a Malevixt, potser la pregunta és Què em fa sentir? I l’art principalment són sentiments, emocions... per això tothom pot parlar d’art, pot dir si el fa sentir, si li agrada....

També dir que Malevitx buscava pau amb la contemplació d’aquest quadre, una mica com els budistes, perquè s’allunya de les floritures superfules, i tot i que buscava pau, sovint aquesta obra provoca ira, rebuig, indignació, comentaris tipus això no és art... però la ira, el rebuig, la indignació... són emocions, tal i com volia Malevitx