Constantinoble...

Constantinoble és el nom màgic d’Istambul, una ciutat fundada pels antics grecs, quan encara no sabien que eren grecs, només quan lluitaven contra els bàrbars.

Constantinoble està situada estratègicament entre el Corn d’Or (port natural, situat a l’entrada de l’estret del Bòsfor) i el mar de Màrmara, en el punt on dos continents es besen, on Orient i Occident es mesclen.

Els grecs la van batejar com a Bizanci i va ser una colònia més fins que durant l’inici de la fi de l’Imperi Romà, l’emperador Constantí el Gran, la va rebatejar com a Constantinoble; la ciutat de Constantí.

Amb Constantí, Constantinoble va passar a ser la nova Roma, la capital de l’Imperi Romà d’Orient, més conegut com a Bizanci. Mentre Roma queia en un pou sense fons, decadent, caòtica i sota el control dels bàrbars. La fragmentació de l’Imperi romà és del 476, mentre la part occidental desapareix en la foscor de l’edat Mitjana, la part oriental; Bizanci sobreviurà 1.000 anys més i passarà a ser l’imperi de la cultura, l’art, el pensament... un univers refinat, luxós, culte que perdurarà fins el 29 de maig de 1453, data fatídica en que Bizanci desapareix sota la destrucció dels turcs otomans.

Però la història d’aquesta ciutat continua, plena de minarets i amb múltiples testimonis del seu passat, en ple segle XIX Constantinoble era la seu de majestuosos i exòtics harems; fantasies sexuals dels romàntics, simbolistes, decadents i altres sibarites intel·lectuals pertorbats pel consum d’opi i altres substàncies.

I tota aquesta història per esbossar el context d’un dels edificis més destacats de la història de l’arquitectura; Santa Sofia de Constantinoble.

Aquesta gegantina construcció es va aixecar com església, amb l’ocupació musulmana es va convertir en mesquita (al contrari que la mesquita de Còrdova).

Santa Sofia es remunta al segle VI, concretament a l’any 537, és a dir té aprox. 1.500 anys i encara s’aguanta, sobrevivint a terratrèmols, guerrers, invasions i restauracions.

A part de la seva antiguitat, Santa Sofia sobresurt en la història de l’arquitectura per ser la primera construcció amb base quadrada d’aquestes dimensions i coberta amb cúpula.

Segurament hi havia altres edificis en l’Antiguitat coberts amb cúpula, com el Panteó de Roma, però d’aquestes dimensions és l’únic exemple i es tardarà molts anys en aixecar una cúpula tan monumental, passarà tota l’edat Mitjana i fins a Brunelleschi, en els primers anys del Renaixement i la seva cúpula doble del Duomo de Firenze.

A més de l’excepcionalitat de les dimensions i el sistema de coberta, podem parlar de l’advocació de Santa Sofia; està dedicada a Sofia que significa saviesa. I es va utilitzar molta saviesa per construcció la cúpula immensa, i per tan, pesada, però quan estàs a l’interior sembla que la cúpula floti en un mar de llum, aquest efecte, aquesta atmosfera lumínica es crea gràcies a les 40 finestres de la base de la cúpula.

Però com es pot sostenir una cúpula amb una base foradada, la resposta la tenen dos arquitectes; Artemi de Tral·les i Isidor de Milet, que van aplicar una solució molt enginyosa; van construir 4 elements de sustentació anomenats petxines en els 4 angles de la cúpula i aquestes petxines descarreguen la força i el pes de la cúpula en 4 pilars immensos.

A més, per reforçar aquest sistema de constructiu, exteriorment i al voltant de la cúpula es van construir semi cúpules i la cúpula es va fer amb un material porós per pesar menys, enginyós però necessari per construir una cúpula que té un diàmetre de més de  30 metres.