Els misteriosos cap grossos de la Illa de Pasqua

Si algú es vol mirar als ulls als cap grossos de la Illa de Pasqua ha de viatjar més de 15.000 km, anar a l’altra punta del món, a la illa de Pasqua, un dels indrets més aïllats del planeta, ja que es troba al mig de la immensitat de l’oceà Pacífic, aquest aïllacionisme ha provocat que la cultura Rapa Nui sigui molt diferent, sense influències forànies, en resum... única.

Un cop situada Rapa Nui (el nom de la illa de Pasqua en la llengua dels seus habitants) podem parlar una mica de les escultures monumentals que s’hi conserven, aquests colossos s’anomenen moais, n’hi ha aprox. 600, estan fets es pedra volcànica i alguns porten un tocat fet amb pedra vermellosa, també d’origen volcànic.

Els moais mesuren entre 8 i 10 metres d’alçada i pesen entre 80 i 90 tones, davant d’aquestes xifres ens preguntem com les van esculpir, transportar, aixecar i sobretot perquè ho van fer.

Hi ha moltes preguntes entorn als moais i poques respostes, segurament les van esculpir els habitants d’origen polinesi de la illa de Pasqua entre els segles XII i XVII, possiblement representen avantpassats i els van esculpir perquè protegissin a la població, però potser eren personalitats de la illa i per crear-los van emprear la pedra local, que al ser volcànica era fàcil de treballar, es creu que la cantera on s’extreien els blocs de pedra era també el lloc on s’esbossava el moai i després es feien els detalls com l’aplicació dels ulls amb coral.

Ara ja sabem més o menys com es van fer, però com es van transportar els moais des de la cantera a la seva ubicació actual? La illa  no és molt gran, però moure tones de pedra en el segle XII sense la maquinària actual no era fàcil, els experts no ho tenen clar i hi ha diverses hipòtesis, segurament es van fer rodets de fusta per on lliscaven les tones de pedra amb l’ajuda de la força dels habitants, però hi ha altres possibilitats  per moure aquests  gegants; rodes, aparells...

Després de tot aquest esforç ens preguntem perquè tots els moais van ser tombats pels mateixos habitants de la illa en el segle XVII? No es sap del cert, possiblement s’explica per lluites entre faccions de la població.

Després de passar-se 3 segles estirats, a partir de l’any 1956 van començar diverses campanyes de restauració per aixecar alguns moais, durant aquestes intervencions es va descobrir que tots els moais miraven cap a l’interior de la illa, a excepció de 7 moais ubicats a la única platja de sorra fina que hi ha, altres misteris són un moai abandonat i inacabat de 21 metres, escultures estan a mig fer a la cantera de pedra... moltes preguntes que no es ressolen sota la mirada dels turistes curiosos.