
Però abans de descriure algunes obres protagonitzades pel mal, cal plantejar-se perquè es representa el mal, normalment per raons moralitzants, especialment si et trobes un dimoni enmig d’un Judici Final.
També pot ser per raons “de moda”, algunes escultures o pintures decimòniques tenen com a tema els fills de la foscor, sobretot per la rebel·lió d’aquests personatges, una actitud que agrada als romàntics.
Un dels personatges més malvats és la Lilith , la 1a esposa d’Adam que no accepta estar sotmesa al seu igual i se’m va del Paradís i s’instal·la amb els dimonis i engendra una nissaga de diables.
De la Lilith podem citar dues obres, un relleu de la Reina de la nit, conegut amb el relleu Burney, datat del 1800 aC , de la època paleobabilònica i que podem trobar al Museu British o un quadre del prerrafaelita Rossetti Lady Lilith.
Lucífer també és un altre personatge maligne, el portador de la llum era l’àngel més bell, el preferit de Déu, però va pecar de supèrbia i Déu el va castigar condemnant-lo a una eternitat a l’infern.
Per veure el dolor de Lucífer quan s’adona del seu pecat i com la seva supèrbia l’allunya de Déu cal anar a Madrid, concretament al Parc del Retiro, on hi ha una font coronada amb un bronze fantàstic, un jove de cara innocent i cos musculat, amb les ales retorçades i xisclant de terror.
Una altra escultura de l’àngel rebel la trobem a la catedral de Saint Paul de Liège a Bèlgica, un marbre de mesures humanes que representa Lucífer amb trets clàssics, aquesta escultura, Lucífer ja ha pecat, la supèrbia ha condemnat el seu cor després d’idear un pla secret amb un exèrcit d’àngels contra Déu. I per veure aquest moment de derrota, una pintura de Franz von Stuck, un dels membres de la Secessió de Munich.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada