Rubens és un dels màxims representats de l’escola flamenca barroca, cronològicament pertany al segle XVII i moltes de les seves obres es poden gaudir al Museu del Prado de Madrid, com és el cas de la 3 gràcies.Aquestes 3 noies grassonetes (amb el cànon de bellesa actual les trobem grassonetes, però en el segle XVII estaven bé, representaven l’ideal de bellesa: dones amb carns, amb la pell blanca, els malucs pronunciats, poc pit, flàccides...)
La temàtica de l’obra és mitològic, concretament de la mitologia grecoromana, recordem que la mitologia, la història i la religió són els temes més emprats en l’art clàssic, en l’art contemporani es diversifica.Les 3 gràcies són Aglaya, Talia i Eufrósine, les noies estan ballant, entrellaçades, porten un vel transparent... desprenen sensualitat tal i com es descriuen en la Teogonia d’Hesiode, on diu que les 3 gràcies eren filles de Zeus, eren verges pures i estaven al servei d’Afrodita, la deessa de l’amor.
Les referències clàssiques no només els troben la temàtica, també s’observa en les figures, inspirades en les escultures grecorromanes, que s’admiraven en l’Europa del segle XVII.
El tema de les 3 gràcies l’han treballat altres artistes, com Rafael, però sense la carnositat rubeniana, sense les exagerades corbes ni les exuberàncies femenines que va plasmar Rubens, un autor molt prolífic, treballava en cadena en un taller ple d’ajudants, a més de pintor també era diplomàtic i viatjava per les corts europees mostrant la seva visó de l’art.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada