Mentides del passat

Molts monuments que visitem porten segles lluitant contra el pas del temps, aguantant saquejadors, guerres, restauracions poc respectuoses i ordes de turistes afamats de cultura ràpida

Un dels exemples és el Partenó d’Atenes, si el veies Fidies, Cal·licrates i Ictinus no el reconeixerien, primer de tot perquè veurien el marbre i el Partenó quan es va aixecar en el segle V aC estava pinat amb colors estridents, no oblidem que el blanc de les ruïnes és un fals històric producte de la pàtina del temps que ha destruït la policromia exterior. Els primers estudiosos del món clàssic es van equivocar durant molt de temps quan parlaven d’aquesta puresa monocroma clàssica.

A part dels canvis de color, el Partenó ha patit múltiples atacs en el segle VI es transforma en una església cristiana i afegeixen un absis, en el segle XV els turcs ocupen Atenes i el transformen en mesquita, en el segle XVII els mateixos turcs, que s’estaven esbatussaven amb els venecians, van adequar el Partenó en un magatzem de municions, els venecians van bombardejar tota l’Acròpolis i entre altres desperfectes van partir el Partenó en dos.

Després dels turcs, els mateixos habitants atenencs van malmetre l’Acròplis construint cases; la feinada que van tenir per enderrocar els habitatges quan es van les iniciar les tasques de recuperació de l’Acropolis a finals del segle XIX.

Les primeres restauracions van ser poc afortunades, algunes campanyes  van col·locar  grapes de ferro per unir els tambors de les columnes, aquestes grapes es van oxidar i van tacar i esquerdar les plaques de marbre.

Els treballs de restauració del Partenó continuen, tot i la injecció de diners abans del Jocs Olímpics d’Atenes, del 2004, però per moltes intervencions mai tornarà a ser el mateix el Partenó, en part per culpa de Lord Elgin que es va endur relleus, escultures... cap al Museu Britànic.