Sovint parlem de pel·lícules romàntiques, escoltem balades romàntiques o llegim novel·les romàntiques amb finals feliços, però tots aquests productes són romàntics ? no hem endolcit l’art, la música i la literatura que va sorgir en el context europeu de finals del segle XVIII.
El romanticisme no és el sentimentalisme que ens venen des de Hollywood, sinó que és un revolta cultural contra la raó racionalitzada de la Il ·lustració, un cant a la creativitat i un oda al nacionalisme, és un moviment cultural que admira la natura, que es deleix amb les ruïnes de catedrals gòtiques i que s’allunya de la tradició grecoromana reinterpretada i devaluada pel Neoclassicisme il·lustrat.
El romanticisme neix a Alemanya, basat en les idees de l’Sturm und drang i s’expressa amb autors com Caspar David Friedrich, que somia paisatges espirituals, on l’home és un simple detall enmig de mars immensos, muntanyes emboirades i roques abruptes.
En aquest context d’efevescència creativa romàntica sorgeixen genis com Delacroix, un romàntic barroc que pinta episodis històrics amb elements tràgics i brutals, que barregen sang sexe, com la teatralització de la Mort de Sardanàpal o L’entrada dels croats a Constantinoble.
Entre els romàntics francesos també cal citar Ingres, que tot i el seu dibuix clàssic, la temàtica sensual i lèsbica del Bany turc enllaça amb l’admiració pel luxe oriental.
A Anglaterra també hi ha exemples notables de cultura romàntica, potser el més particular és W. Blake, pintor culte inspirat per miquel Àngel, l’art gòtic i el manierisme, les seves il·lustracions són visions que reinterpreten 
I Espanya dona un dels primers romàntics; Goya, especialment després de la guerra d’independència contra les tropes napoleòniques, Goya tracta diversos temes de manera tràgica, dramàtica, barrejant elements reals amb fantàstics.
I una de les obres més representatives que resumeix el romanticisme és un dels capricis El somni de la raó produeix malsons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada