Satanàs, el personatge vermell amb banyotes i cua dels pastorets

Satanàs és un personatge que apareix molt sovint en l’art religiós, especialment durant el romànic, un art maniqueista, on constament hi ha la lluita del bé i del mal, un art amb una funció didàctica que explica als fidels analfabets que han de fer i a qui han d’obeir i si es porten malament; cap a l’infern amb Satanàs i els seus dimonis.

Satanàs el pots trobar en portalades d’esglésies romàniques; relleus en pedra que parlen del Judici Final, condemnats i suplicis eterns, com a la portalada de l’església de peregrinació de Vézelay, on un dimoni deformat i grotesc fa trampes mentre l’arcàngel Sant Miquel pesa una ànima, una escena inspirada en la iconografia egípcia, reinterpretada i transmesa pels cristians coptes.

A Sant Llàtzer d’Autun, una altre església romànica de peregrinació, també hi ha un relleu on fidels embadalits i atemorits observen un dimoni,esculpit de manera imaginativa, on l’artista s’allunya dels cànons establerts.

Aquesta creativitat va fer possible un bestiari híbrids, amb sers d’orelles grans, ullals, cues, peluts... alhora que animals s’han associat al mal; les serps, gripaus, micos, cocodrils, guineus, lleons... i sers fantàstics com dracs, leviatans, les quimeres, el centaure, l’esfinx, les sirenes...

I una de les imatges més típiques de Satanàs és el mascle cabró dels aiguaforts dels Goya.

Hem vist dimonis i Satanàs, però també podem parlar de l’Anticrist, no és un personatge molt habitual, però hi ha un exemple molt curiós a la catedral d’Orvietto, amb un conjunt de frescos signats per Lucca Signorelli, un artista del Renaixement que se’l descriu com el procedent de Miquel Àngel. Signorelli va pintar un conjunt d’escenes terrorífiques dedicades al Judici Final, amb múltiples dimonis anatòmicament perfectes que lluiten contra condemnats desesperats.

Entre aquestes escenes de gran dramatisme i força sinistres, però hi ha una imatge que pertorba especialment; un home jove, amb barba i cabell rinxolat, ens recorda a Crist i al costat té un personatge que li xiuxiueja a l’orella... una escena aparentment normal, però aquest orador és l’Anticrist, els seus rinxols són banyes i és com un titella dirigida per Satanàs.