ROSSETTI. LA GERMANDAT DELS PRERAFAELITES VI

La personalitat mes forta dels prerafaelites és Rossetti, pintor i poeta, va ser  l’enllaç de les dues onades de Prerafelisme, el seu nom Dante el va marcar i va viure obsessionat pel poeta italià i la seva vida.

Les seves obres es caracteritzen per colors brillants com pedres precioses, les escenes angoixants pels múltiples detalls, les històries entre mite i llegenda i les dones carregades d’erotisme pervers que preludien les femme fatale dels simbolistes.

Com el cas de Proserpina, deessa grega de la vida, la mort i la resurrecció o  d’Astarte Síriaca, la deessa voluptuosa i seductora és com un vampir que dessagna els homes, la model era Jane Morris que resumeix l’ideal de bellesa perafaelita; cabells llargs, negres i rinxolats, els ulls grans, els dits llargs i prims i els llavis carnosos, lascius. 

La Sra. Morris va protagonitzar diversos quadres de Rossetti, que n’estava enamorat i va fer que enganyes al seu marit, William Morris un altre membre la germandat.

També els hi agradaven els cabells vermells com Lady Lilith, una magestuosa i perversa femme fatale envoltada de flors, roses símbol de la seva bellesa, en un entorn ambigu; jardí o habitació, mirall o finestra, ella vestida sense corsé; símbol opressió femenina, cabells eix central de la composició, i un mirall símbol de la seva vanitat, en resum una amenaça sexual per l’home, presentada en una atmosfera narcòtica, potser tenim aquesta sensació perquè Rossetti era drogoaddicte, com la seva esposa, però ell prenia cloral i whisky per fugir de la realitat grisa i vulgar i aillar-se una torre d’ivori.

Una torre d’ivori d’estètica medieval, conjuntament amb Burne Jones, són els prerafaelites més medievals, un clar exemple és el casament de Sant Jordi i la princesa de Sabra, més que un quadre sembla un tapis de colors lluminosos i infinits detalls, és com un somni daurat on les figures en silenci semblen posseïdes per un encanteri.

Tot i aquesta voluntat d’escapar-se de la realitat amb substàncies sedants i hipnòtiques, era la societat victoriana que comprava els quadres de Rossetti i els prerafaelites, eren els burgesos amb els seus diners tacats d’industrialització que subvencionaven els fragments de bellesa hermètica que pintaven els prerafaelites.