L'art de la delicadesa, Alfons Mucha II

Les múltiples influències de Mucha són:

• Gravat japonesos: contorns marcats i formes estilitzades
• Prerrrafaelites, especialment amb els formats allargats com Burne-Jones i William Morris; comparteixen motius decoratius com les flors
• Eugène Grasset
• Carlos Schwabe, els rosacreus i l’esoterisme i ocultisme: símbols esotèrics en diverses obres, inspirant-se en Carlos Schwabe, amb ell compartir l’atmosfera màgica i mística dels rosacreus. I es que Mucha estava molt interessat en les ciències ocultes i vinculat a la maçoneria, iniciar-se en la logia masònica de Paris a l’any 1898, i va arribar a ser gran mestre de la logia de Txecoslovàquia. Aquest ocultisme i la seva manera de vestir, lleugerament exòtica, amb una camisa russa, que és va fer famosa  encenia la imaginació al públic i va suscitar llegendes sobre els orígens de Mucha
•  També influència dels arabescos infinits traçats en l’art islàmic i en l’art irlandès
• Un altre referent era Beardsley, però a tot color
• També tenia múltiples referències simbolistes, però sense la seva  perversió, però molt pròxim als ambients simbolistes (Baudelaire i les seves flors del mal o Gustave Moreau) i a les seves femmes fatales, però en el cas de Mucha crec que són més princeses de somnis que liliths, un exemple per captar l’esperit simbolista de Mucha és aquesta il·lustració de la Salambó de Flaubert.
• I especialment l’art bizantí, infinites referències, especialment als mosaics o les sumptuoses joies dignes de Teodora, i igual que Klimt. L’art bizantí li agradava també per motius patriòtics, perquè durant la influència de l’Imperi bizantí, l’Imperi de la Gran Moravia, la seva terra, va viure un moment de gran esplendor

Per la Sara també va dissenyar el cartell Dama de les Camèlies, on apareix un cel estelat, ella apareix com una figura sinuosa, que desprèn una elegància exhuberant i sofisticada, en un deliri preciosista exquisit.

Es nota en aquests cartells que Mucha admirava a la Bernart, ell era un gran apassionat del teatre, d’on s’inspirava. 

Com els altres cartells la Dama o el Hamlet, tenen format allargat, però els colors són més suaus, fins hi tot metal·litzats, conté els elements característics de Mucha com les flors i les estrelles i l’ornamentació vegetal.

I la Bernardth va vestida amb teles sedoses que vesteixen un cos de corbes sinuoses, creant una imatge delicadament eròtica.

En resum és un exercici de refinament esteticista

La relació entre els dos artistes no es va limitar als cartells i per la Bernardt també li va dissenyar vestits i decorats

Després de l’èxit amb els cartells de la Sara va fer diversos treballs publicitaris, van ser moments de creativitat frenètica i va acceptar molts encàrrecs per temes financers, i va fer que les seves dones venguessin tot tipus de productes com: Galetes Lefèvre, Xampany Moët-Chandon i Cigars Job,  i fins hi tot llegius, i sempre amb la dona protagonista que convida a gaudir de luxosos plaers. Les dones són les protagonistes del seu art, un art saturat de bellesa, on dones dolçament seductores, enjoiades, sensuals, envoltades de flors exuberants, cabelleres infinites amb múltiples bucles, en resum dona, ornament i vegetació i entrellaçades.

Mucha triomfa i esdevé un personatge d’èxit internacional gràcies a la seva genialitat artística i perquè el seu estil s’adequa, encaixa perfectament, al gust del Paris de la Belle Èpoque i crea un món de bellesa en un moment en procés de tecnificació

L'any 1897 va fer una exposició amb més de 400 obres a Paris, va ser un èxit de públic i crítiques i la mostra va itinerar per Praga, Munich, Londres i NY, contribuint a que la fama de Mucha s’estengués per tot el món.