El gàlata moribund

Les escultures hel·lenístiques pertànyen al període de la història de l'Antiga Grècia que comença amb Alexandre Magne i acaba amb la mort de la Cleòpatra VII, aproximadament 3 segles, molt moguts culturalment, un temps que s'afavoreix l'expansió de la cultura grega pel Pròxim Orient i Egipte, on es barreja amb altres cultures crean sincretismes fantàstics, únics i carregats de màgia creativa. Unes mescles que sovint s'han definit com decadents; la fi de la cultura clàssica, però és una opinió, perquè potser aquestes mescles culturals enriqueixen  l'art, la literatura, la dansa, la poesia...

D'aquest període sincrètic s'han conservat poques obres, una de les escultures més representatives de l'hel·lenisme és el Gàlata moribund, es pot gaudir d'aquest marbre als Museus Capitolins de Roma, en una sala farcida d'escultures clàssiques i turistes despistats.

L'original hel·lènic no era de marbre, sinó un bronze, actualment desaparegut, com passa amb la majoria d'escultures només tenim una simple còpia romana feta en marbre.

Què fantàstic havia de ser el Gàlata original si ens quedem fascinats amb una simple reproducció!

El Gàlata el van esculpir fa aproximadament 2.200 anys a Pèrgam, una ciutat de l'actual Turquia, l'escultura formava part d'un conjunt d'obres que va encomanar el rei de Pèrgam per conmemorar la victòria de la ciutat contra els gàlatas, aquests eren un poble d'origen celta format per nobles guerrers que lluitaven per controlar els tresors de la ciutat de Pèrgam, tot i què eren enemics, els ciutadans de Pèrgam admiraven el valor dels gàlatas i per aquest motiu van dedicar diverses escultures a aquest poble, com aquesta obra que reprodueix els trets físics d'aquest poble: els cabells embullats, el bigoti, el collar d'origen celta, la força física, la musculatura definida...

L'escultura és d'un gran dramatisme, plasma en marbre l'anomenat "pathos clàssic" mitjançant un guerrer moribund després del combat, ferit de mort,

es percep com se li enva la vida, tot i s'enfronta amb valentia al seu destí.

El gàlata moribund va romandre molt temps desaparegut  i no es va redescobrir fins el segle XVIII, l'impacte artístic va suposar entre els intel·lectuals va ser important, especialment pels artistes que feien el Grand Tour, aquests artistes es pensaven erròniament que era un gladiador ferit enlloc d'un Gàlata.

Per acabar dir que el Gàlata, com quasi totes les escultures de l'Antiguitat ens han arribat sense policromia, però és per culpa del pas dels segles, perquè a l'igual que els temples clàssics, les escultures anaven pintades amb vius colors, se'ns fa estrany però si un ciutadà de Pèrgam aixequès el cap pensaria que el Gàlata moribund està inacabat, que li falta un toc de color...