Marbres que ens desperten la imaginació i ens provoquen somnis humits

Des de la Prehistòria trobem exemples d’art eròtic, com les primeres Venus, amb atributs sexuals (malucs, vulva, pits...) exagerats i relacionats amb creences de fertilitat com la Venus Willendorf. A més de les Venus, també s’han conservat pintures rupestres amb danses fàl·liques, escultures masculines amb penis exagerats..

En la civilització egípcia, des dels primeres faraons fins a Cleopatra ens han deixat testimonis d’art eròtic caracteritzats per un refinament, propi de la civilització del riu Nil.

S’han conservat papirs, escultures... de temàtica eròtica, alguns d’aquestes obres s’han trobat en les tombes, perquè els egipcis creien que en l’altra vida també gaudirien del plaer sexual, potser per això era una societat permissiva entorn al sexe, la pràctica sexual era molt important i fins hi es permetia l’incest, especialment entre els faraons.

Per il·lustrar aquesta civilització he triat el bust de la Nefertiti perquè a vegades no és necessari mostrar un cos nu perquè una obra ens transmeti una alta càrrega de sexualitat: els ulls, els llavis...

No deixem el món antic i en les cultura grega i romana tenim múltiples testimonis d’art eròtic en tots els formats, en aquest cas podem observar dues obres en ceràmica, una de figures negres i l’altra de figures vermelles, una mostra una relació entre un home madur i un noi jove, imberbe, i l’altra una dona i un home.

Kylix Douris,

inscripcions: la noia és guapa i agafat fort,

és una copa entorn del 480 aC, representa un home penetrant a una esclava,

 reconeixem la seva condició perquè porta el cabell curt

En l’art grecorromà podem gaudir de l’erotisme femení, amb una de les escultures més famoses i cànon de bellesa clàssica: la Venus de Milo.

També podem contemplar l’erotisme masculí; un torç supèrbi, on els músculs esculpits en marbre ens desperten la imaginació i ens provoquen somnis humits

(Torç del Belvedere, Museus Vaticans)

I perque no!, tenim mostres d’erotisme hermafrodita, Hermafrodita era el fill dels déus Hermes i Afrodita,

era un jove meravellosament bell i una nimfa estava enomarada d’ell, però el jove no li corresponia, un dia, mentre Hermafrodita es banyava en un riu, la nimfa el va abraça i va suplicar als déus que es quedessin així, junts, per sempre, la pregària va tenir resposta i dels dos cossos units va sorgir un ser mig home, mig dona amb atributs femenins i masculins.

En general, la cultura grega exaltava l’erotisme, tal i com ho demostra la mitologia grega, plena de relats amb déus que mantenen relacions amb mortals, especialment Zeus, si els déus, que eren el models dels grecs, tenien una vida sexual tant activa, que havien de fer els grecs, reproduir el model de comportament.