I Déu va fer la llum... i l'home va fer Chartres

Escolta cant gregorià, oblidat d'internet, imagina un món sense gratacels, esborra tot el que saps... potser així podràs aproximar-te a les sensacions que experimentaven els camperols analfabets que s’apropaven a Chartres, a principi del segle XIII.

Chartes a més d’una ciutat és una catedral, una de les meravelles del gòtic francès... del gòtic, com Amiens, Reims, Laon, Estrasburg o Notre Dame de Paris, entre altres catedrals, esglésies i construccions civil aixecades com a himnes a Déu que van florir per l’Europa que es despertava de la foscor del romànic.

Comencem per la ciutat... Chartres, és una ciutat pròxima a  Paris, a la regió de l’Île de France, bressol de l’art gòtic, aquesta ciutat va viure un auge econòmic a finals del segle XII, tenia una classe social; la burgesia amb recursos i possibilitats, una  càtedra episcopal i un incendi a l’antiga catedral; 4 circumstàncies, més altres conjuncions que van fer possible aixecar una catedral aplicant les innovacions arquitectòniques del moment, allunyant-se de les parets gruixudes, amb poques finestres, superant els pilars immensos i les alçades reduïdes de l’art romànic.

Seguint les directrius de l’art gòtic es construeix un edifici majestuós, molt alt, on les parets desapareixen i passen a ser vitralls de color, però com es passen de murs gruixuts a cortines de llum? Gràcies a la nova estructura a l’esquelet de l’edifici format per fines columnes adossades a pilars que s’aixequen des del terra fins la coberta, una coberta feta amb voltes ogivals recolzades pels contraforts exteriors... en resum el pes de la catedral es reparteix entre diversos elements de sustentació i les parets perden part d’aquesta funció i les pedres es poden substituir per vidre, aquesta és la revolució de l’art gòtic i on s’aplica per primera vegada és a la catedral de Chartres.

L’autor d’aquesta revolució el desconeixem, no va signar la seva obra, els artífexs del moment no eren tan pedants com els arquitectes d’ara que estampen el seu nom per tot arreu.

No sabem el nom de l’artífex però si podem afirmar que era un coneixedor de les lleis de l’aritmètica i la geometria, a part de saber-ne bastant de les disciplines del quadrivium, va visionar els nous camins de l’arquitectura i va omplir de llum la casa de Déu, ho va fer amb grans finestres i rosasses.

Per fer els vitralls que tancaven amb colors les finestres, es necessitaven milers de fragments de vidre units per un entramat de plom, aquests vidres recreaven escenes sagrades, passatges bíblics i altres motius com els zodíac que es pot veure a Chartres i altres catedrals, tot i ser un tema poc cristià, però les catedrals gòtiques estan farcides de detalls simbòlics, temes peculiars i curioses escenes.

Chartres a més de ser un dels principals exemples de l’art gòtic el podríem definir com un exemple d’ars secreta, doncs la catedral amaga en el terra de la nau principal un laberint, format per cercles concèntrics, en el centre d’aquest laberint hi havia una placa amb figures de la mitologia grega, concretament Teseu, Ariadna i el Minotaure.

De la placa de bronze no n’ha quedat res, es va fondre per fer canons durant la Revolució Francesa, final bèl·lic que han patit moltes obres d’art.

I del laberint, els historiadors de l’art no es posen d’acord en la seva funció, possiblement representa una peregrinació carregada de connotacions esotèriques, però el laberint no és l’únic misteri de Chartres, segurament la catedral s’aixeca sobre un antic santuari celta com passa amb altres construccions religioses edificades en terra sagrada on es concentren forces tel·lúriques,  com és el cas del Mont Saint Michel.

A més Chartes i l’art gòtic en general es relacionen amb Sant Bernat de Claraval, el promotor dels cavallers del temple de Salomó; els templaris... en resum catedral+laberint + templari dóna per molta literatura pseudohistòrica.