La bellesa

Retrocedim segles i viatgem al país del Nil... Egipte és el context de múltiples belleses entre elles la bellesa de Nefertiti, l’esposa del faraó heretge Akhenaton, també  conegut com Amenofis IV.

En sabem de la bellesa de Nefertiti gràcies a una escultura que només la veus i et captiva, és un bust de la reina, reprodueix el seu cap i fins el coll, l’obra té més de 3.000 anys i està feta amb pedra calcària i guix policromat, actualment la podem veure a Berlín però ha viatjat una mica, ha estat amagada i soterrada a la sorra del desert fins l’any 1912, quan durant una campanya arqueològica dirigida per estudiosos alemanys van descobrir a la desapareguda ciutat de Tell-el-Amarna, en el que era un taller d’un escultor, aquest tresor artístic,

un magnífic bust que hipnotitza, pels trets facials, la delicadesa de les faccions, l’esveltesa del coll, els ulls ametllats, els llavis sensuals, els pòmuls marcats...

Estudis recents han demostrat que tanta bellesa, molt pròxima als cànons actuals, són producte de la idealització de l’escultor a l’igual que el photoshop que s’apliquen a les models i actrius, aquests estudis i gràcies a potents escàners ha vist com sota la capa externa de l’escultura s’amaga la veritable Nefertiti; menys perfecte, menys guapa, menys atractiva, menys sensual... i amb arrugues.

A la Nefertiti li ha passat més o menys com a la Cleòpatra, sempre s’ha alabat la seva bellesa sense tenir-ne proves, recentment es van trobar monedes alexandrines amb l’esfinx de la Cleòpatra gravades i no era tan atractiva o potser no és tan guapa per nosaltres.

A part de la discussió entorn a la bellesa d’aquesta faraona, el bust de Nefertiti és conegut per ser motiu d’enfrontament entre les autoritats dels governs egipci i alemanys, ja que van ser alemanys que la van desterrar i se la van endur cap a Berlín, però els egipcis reclamen el bust, un tema complex i polèmic que també trobem a Grècia entre molts altres països.