Caravaggio, un geni maleït

Caravaggio no es deia Caravaggio... es deia Michelangelo Merisi, i va néixer a Caravaggio, a finals del segle XVI, en el si d’una família important de la Llombardia, fet que li va permetre rebre formació pictòrica; remenar pinzells, moldre pigments, observar retaules i frescos.

El seu mal caràcter i la violència de la seva actitud són el reflex de l’època que li va tocar viure; l’època de la Reforma, de la Contrarreforma, el Concili de Trento, Copèrnic, Giardano Bruno... una època de guerra de religions i noves visions.

I en aquest context Caravaggio es presenta a Roma, una ciutat fastuosa, sumptuosa, viciada, farcida d’artistes disposats a pagar qualsevol preu per triomfar, sobretot entre la cúria romana, per aquest motiu Caravaggio buscar contactes, relacions... fins trobar al seu descobridor i mecenes; el cardenal del Monte, que es va quedar fascinat per la llum dels quadres de Caravaggio, però també per les tenebres.

Gràcies al cardenal, Caravaggio esdevé un artista de moda, i rep dos grans encàrrecs; la decoració de la capella Contarelli, a Sant Lluís dels Francesos de Roma i Santa Maria del Popolo. De Sant Lluís dels Francesos cal destacar la vocació de Sant Mateu, pintura que recrea l’escena evangèlica; “Jesús passava i va veure un home assegut, Mateu i li va dir; segueix-me”

Fidel a les paraules  i el naturalisme característic de Caravaggio, l’obra resulta espectacular, també per la utilització de la llum, totalment teatralitzada i treballada per conduir la mirada de l’espectador, que es fixa en la mà de Crist, una còpia-homenatge a la mà de l’Adam miquelangelesc de la Capella Sixtina

L’èxit d’aquest dos encàrrecs va permetre a Caravaggio viure entre luxe, fama i reconeixement... fins que el seu mal caràcter el va abocar a una disputa que va acabar amb la mort d’un home, per aquest assassinat va ser condemnat a mort, però abans que s’apliqués la condemna fuig a Nàpols, on rebrà diversos encàrrecs, però Caravaggio vol tornar a Roma, pel camí passa per Malta i un altre cop per Nàpols, finalment no aconseguirà el perdó i morirà en circumstàncies estranyes.

Circumstàncies poc clares, amb poca llum, com el seu estil; el tenebrisme, perquè Caravaggio és el pintor de les llums i les ombres, dels clarsobscurs, un estil que farà escola i múltiples pintors de renom han treballat amb la llum seguint els passos de Caravaggio com Rivera, Rembrant, Delacroix... il·lustres seguidors que contradiuen als detractors, com Poussin que afirmava que Caravaggio va destruir la pintura.

Caravaggio se’l defineix com a naturalista, en part per la utilització de models del poble, com és el cas del quadre La dormició o el trànsit de la Verge, la model que va emprar per pintar la verge segurament era una prostituta embarassada que es va suïcidar llançant-se al Tiber, les reaccions davant d’aquesta obra van ser múltiples, mecenes, la cúria romana, el poble, altres artistes... van quedar impactats.

Però de totes les obres de Caravaggio, la que més em fascina i pertorba és la Medusa, un escut pintat per Francesc de Médici que podem veure als Uffizzi de Florència.

Caravaggio capta el moment que Perseu talla el cap a la medusa, aconsegueix matar a la gòrgona perquè gràcies al seu escut de bronze ha desviat la mirada petrificant de la medusa.

Realment la medusa amb els rèptils com a cabells és un autorretrat pertorbador que atreu la mirada de l’espectador pels esquitxos de sang...