Art a la cuina

Això no és un nou servei de catering és una reflexió de l’estreta relació entre l’art i la cuina.

Què tenen en comú l’art i la cuina? Primer de tot els dos són dos exemples del patrimoni cultural d’un poble; concretament la gastronomia del patrimoni immaterial i l’art del patrimoni material.

Tan l’art com la cuina es descobreixen amb els sentits; un quadre es gaudeix amb la vista, una escultura si et deixen amb el tacte i un pastí de formatge blanc i gerds amb la vista, el gust i fins hi tot el tacte.

També en algun moment de la història, especialment en la foscos de l’edat mitjana, els ingredients i utensilis emprats a la cuina, a la pintura i a l’alquímia eren els mateixos, com la sang dels animals; pigment, ingredient i element de les formules alquímiques.

En el cas de les tècniques artístiques encara hi ha més punts d’unió; la tècnica a l’oli, tot i què no és l’oli per amanir és un oli, els aglutinants naturals com la grassa d’animal, el rovell d’ou o la cera de les abelles.

I en resum la gastronomia ha inspirat múltiples obres d’art apetitoses; les escenes de caça de les coves prehistòriques, les pintures de les tombes egipcis amb escenes de recol·lecta de blat i treball de la massa del pa, les àmfores gregues pensades per emmagatzemar i transportar aliments i sovint decorades amb motius de la vida quotidiana, mitològics... i els mosaics romans; al Museu Arqueològic de Nàpols es poden veure mosaics recuperats de Pompeia on infinites tessel·les de color reprodueixen amb tot detall peixos que devien formar part de la dieta hipercalòrica dels nobles pompeians, que es farcien d’aliments com el garum; una salsa feta de vísceres de peix fermentades, de la qual desconeixem la recepta exacta.

Als capitells dels cluastres romànics també trobem pecadors de la gola representats com a homes amb la boca oberta i el Cristianisme ha generat molta iconografia alimentària; el miracle dels pans i peixos, la poma del pecat, les bodes de Canaan, la graella del martiri de Sant Llorençi especialment el Sant Sopar, dels milers de versions destaca, personalment, el pintat per Zurbaran, on es pot olorar el pa acabat de fer.

Un pa que podríem utilitzar per sucar en els ous fregits de l’obra de Velázquez; Vella fregint ous.

El gènere pictòric més vinculat a la gastronomia són els bodegons o natures mortes, avorrides composicions d’animals morts, fruites, verdures i utensilis de cuina, a excepció dels bodegons mig podrits de Caravaggio que va pintar préssecs atacats per insectes, peres podrides, putrefacció en estat pur... potser inspirat per la societat romana que l’envoltava.