la recuperació dels clàssics

Per descobrir l’escola d’Atenes no s’ha de viatjar a Grècia, sinó a Roma, concretament al Vaticà, on trobem les stanzes vaticanes, aquestes habitacions destinades a la cúria vaticana i les seves visites les van decorar amb frescos Rafael i els seu taller.

Rafael és un dels grans genis del Renaixement, només comparable a Leonardo da Vinci o Miquel Àngel.

L’arquitectura d’aquesta universitat és una mescla entre les termes romanes de Caracalla i el projecte de Bramante, arquitecte contemporani de Rafael que va treballar a Sant Pere del Vaticà.

En el centre d’aquesta arquitectura clàssica trobem 2 personatges claus n la història de la filosofia; Plató i Aristòtil.

Plató està representat com un home madur, amb cabell llarg i barba blanca, té un dit en direcció al cel, és a dir, fa al•lusió a l’idealisme, mentre que el personatge que l’acompanya assenyala el terra, possiblement perquè es tracta d’Aristòtil i fa referència al naturalisme que defensava.

Tan Plató com Aristòtil sembla que estiguin passejant i conversant tranquil•lament en aquest oasi filosòfic recreat pel geni d’Urbino, aquest filòsofs de l’Antiguitat no estan sols, hi ha pintats altres pensadors grecoromans, no oblidem que durant el Renaixement el que reneix és la cultura clàssica, tot i que mai va desaparèixer del tot a Itàlia, eren massa evidents els testimonis de la civilització clàssica, el seu llegat, les seves obres d’art, les seves ruïnes... formaven part del paisatge físic i mental dels italians tot i passar segles allunyats de la seva herència.

I en aquest nou despertar, nou perquè durant l’edat Mitjana en múltiples ocasions es mira cap el passat clàssic, tal i com ho va fer l’emperador Carlemany i la seva Renovatio Carolingia, no només es recupera l’art clàssic sinó també els filòsofs, i Rafael ret homenatge aquests pensadors que han perdurat gràcies a l’Islam i a Bizanci.

Per deixar testimoni del caràcter de Miquel Àngel, Rafael va pintar el filòsof Heràclit recolzat sobre un bloc de marbre i assegut a les escales, amb els trets físics de Miquel Àngel, un pensador força malhumorat.

Entre els filòsofs segurament trobem Leonardo en el paper de Plató i la famosa Hipàtia d’Alexandria gràcies a la pel•lícula Àgora.

Com a curiositat dir que mentre Rafael estava pintant les stanzes, s’escapava a espiar el que pintava Miquel àngel a la capella Sixtina, devia ser increïble passejar-se pel Vaticà mentre treballaven alhora aquests dos genis de l’art, alhora si, però no junts, ja que Miquel Àngel gastava força mala baba i acusava amb raó a Rafael de copiar-lo.De les múltiples obres del pintor m’agrada especialment aquest fresc que recrea un vestíbul imaginari d’una universitat ideal.