Existeix relació entre l’art i la política ??? ...

Si, perquè la majoria de governs, ja siguin repúbliques o dictadures han utilitzat i utilitzen l’art per transmetre les seves idees, ja siguin d’extrema esquerra o d’extrema dreta.

Fa temps al CCCB es va fer una exposició que tractava de l'art i el poder, concretament de l’estètica que van afavorir la 2ª república espanyola i alguns dictadors del segle XX com Mussolini, Stalin o Hitler.

En el cas de la 2ª República espanyola per exemple va participar a l’exposició internacional de Paris de 1937 amb un pavelló on hi havia diverses obre d’art signades per artistes destacats que transmetien molt clarament la ideologia republicana i la necessitat d’aquesta de buscar suports entre els països europeus per lluitar contra l’avanç de les tropes franquistes; dels  nacionals.

Per denunciar aquesta situació Juli González va esculpir la Montserrat, una obra feta amb ferro tractat com fusta vella, una obra poderosa que representa clarament la la situació deseperada dels republicans, la mare amb el seu fill en braços i una falç és el poble treballador que lluita contra la guerra, la destrucció, el feixisme, la rebel·lió franquista.

Joan Miró també va contribuir a aquesta denúncia artística i va pintar un mural al pavelló, actualment desaparegut, aquest mural era un cant a la llibertat, l’artista surrealista va expressar el seu rebuig al conflicte, un rebuig que també es veu en les obres mironianes d’aqueta època, que desprenen dramatisme, tenen fons obscurs, són obres producte de l’estat animic de Joan Miró, autor també del famós cartell que cridava “Ajudeu a Espanya!”

I en aquest pavelló s’exposava el famós Guernika de Picasso, un homenatge en blanc i negre a la ciutat de Gernika bombardejada pels avions alemanys, no oblidem que la guerra civil espanyola va ser l’escenari dels exepriments bèl·lics dels nazis, com un assaig genral abans de la Segona Guerra Mundial.

El govern de la República li va encarregar l’obra a Picasso, l'artista estava insta·lat a Paris estava patint una crisi creativa, ressolta amb el fascinant quadre, una obra inmensa tan per les mesures com per la simbologia, d’estètica cubista, el Guernika mostra amb tota la cruesa la detrucció que genera la guerra, la guerra en general, però especialment la guerra entre germans com l’espanyola.

En l’obra de Picasso s’hi poden veure edificis destruïts, animals morts com el cavall central atravessat per una llança, la mere que crida la mort del seu fill, el soldat desmebrat, el toro símbol per excel·lencia d’Espanya, figures femenines atemorides...

I també representen l’estètica republicana els milers de cartells que empaperaven les ciutats espanyoles, colors vius, imatges impactants, missatges clars, referents comunistes... dels millors carteristes; Josep Renau.

Curiosament del bàndol franquista, no trobem quasi testimonis artístics, Franco mai va donar importància a l’art com a eina per transmetre el seu missatge al contrari que altres dictadors, com Stalin o Hitler, que sorprenenment Stalin dictador comunista i Hitler màxim representant del nacionalsocialisme, és a dir dictadures totalment oposades tenien una estètica similar; personatges forçuts, retrats heroics dels polítics, trets facials marcats, punys alçats, predomini del vermell, temàtica política, treballadors, militars, pagessos... característiques que es tradueixen en escultures de bronze monumentals o cartells publicitaris.

L’estètica comunista-soviètia s’anomena realisme socialista, va afectar a l’art, però també a la música, al cinema, la literatura i va trencar moltes iniciatives artístiques vinculades a les avantguardes o als ismes; Stalin no va permtre que els soviètics gaudissin dels surrealistes, ni dadaistes ni expressionistes, ni cubistes...

Un exemple d’aquest art soviètic stalinià és la inmensa escultura d’acer inoxidable de més de 24 metres i ubicada a Moscou, una obra formada per un obrer que aixeca el seu martell i una pagesa que aixeca la seva falç.

Aquesta obra originalment era més petita i es va idear per ser exposada al pavelló de la URSS a l’exposició internacional de Paris,just davant del pavelló alemany.

Els nazis tampoc els hi agradava gaire els ismes i les avantguardes, els van definir com art degenerat, en con traposició amb l’art heroic protagonitzat per la raça aria, molt tradicional, que defenia valors nacionals, de temàtica militar... en resum molt similar a l’art soviètic i l'únic art permès pels nazis que aplicaven una estricta censura artística que va tenir múltiples conseqüències com l’exil·li de rnassiu d’artistes cap als EEUU, la fi d’un periode molt creatiu, la crema d’obres d’art, el tancament de l’escola la Bauhaus, van obligar a despenjar obres d’alguns museus alemanys i dels territoris ocupats i van definir com a art degenerat l’obra de Marc Chagall, que a sobre era jueu, Otto Dix, Kandinsky, Franz Marc, Paul Klee...

L’altre dictadura feixista coetània a  Franco, Stalin i Hitler és la italiana, encapçalada per Mussolini, il Duce va deixar la seva petjada a la ciutat eterna, a Roma a més de ruïnes imperials, palaus renaixentistes i esglésies barroques també es conserven exemples d’aquitectura feixista; una barreja d’homenatge a l’Imperi Romà i al mateix Duce, aquests edificis es troben sobretot al barri romà d’eur, que normalment no forma part dels itineraris turístics, en aquest barri hi ha diverses construccions fetes en marbre com el colisseu quarat, el palau dels oficis amb un frontó on hi ha escrit la 3ª Roma "extendrà des dels alts turons",  la 3ª Roma era el projecte feixista de Mussolini despré de la Roma imperial i la Roma cristiana. També hi trobem el forum de Mussolini, una instal·lació per practicar esport, amb un immens obelisc aixecat en honor al dictador.

En resum, l’art està lligat al poder, sobretot l’arquitecura que és un instrument de la dominació, però en general totes les arts formen part de les estratègies artístiques per reforçar una ideologia, ja ho sabien els faraons egipcis, els emperadors romans i bizantins, Carlemany amb la seva renovatio carolingia, alguns dels reis que sobresurtien entre els senyors feudals i que manaven teixir tapissos com els tapis de bayeux que narra la conquesta d’Anglaterra per part dels normands, els Médicis, mecenes del Renaixement florentí, la curia romana del Barroc... i actualment amb les grans exposicions, el cinema, el còmic com és el cas del capità america, el Museu Guggenheim, el palau Toquio de Paris, entre altres projectes.