Una de les obres on apareix més clarament la terribilità miquelangelesca és en el fresc immens en la Sixtina, capella protegida pels murs del Vaticà, on els condemnats són titans que es rebel·len contra les forces del destí, a les que es queden finalment sotmesos. L’obra de Miquel Àngel mostra una humanitat gegantina, heroica alhora que derrotada, quasi supèrbia tan en la pena com en la culpa, reflex no d’una simple moral maniqueista, sinó dels pensaments de l’artista, on lluiten tràgic i sublim, culpa i gràcia.
I una imatge... la insòlita meditació d’un pensiroso, desesperat, preludi del pensador de Rodin, s’hi veu la densitat del sentiment de Miquel Àngel; una fúnebre i desconsolada poesia que reflexa el dolorós estat d’ànim que va caracteritzar els darrers anys de vida del geni
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada