Qui em protegirà de la teva bellesa

Un cop acabat la volta de la Sixtina, Miquel Àngel va i ve, torna a Florència i viatja a Roma en mig dels conflictes bèl·lics de les ciutats estats italianes, i entre tot aquest moviment Miquel Àngel troba l’amor entre els braços del jove Tommaso Cavalieri, un jove de 22 anys que l’artista considerava l’obra d’art més perfecte i a qui va dedicar un dels versos més bells imaginables; qui em protegirà de la teva bellesa

Aquest escultor, pintor, arquitecte i poeta va continuar treballant imaginant un Judici Final infernal amb un Crist furiós d’estètica apol·lònica, redissenyant el Capitoli romà, coronant amb una cúpula perfecta la basílica de Sant Pere del Vaticà, decorant la capella Paulina... i fent història, perquè ja en la seva època Miquel Àngel era considerat un geni, segons Vasari era el diví Miquel Àngel, un ser espiritual, dotat per captar la bellesa i plasmar-la en marbre, creador del concepte de la terribilità.