El papa Juli II va encarregar diverses obres a l’artista, entusiasmat per la terribilità que desprenien les obres miquelangelesques, el papa i va encarregar el seu mausoleu, un monument a la immortalitat del papa.El projecte de mausoleu va evolucionar al llarg dels anys, les anades i vingudes del geni, els conflictes bèl·lics, els encàrrecs i capricis del papa.. fins que de les 40 escultures que havien de formar el mausoleu actualment hi ha un conjunt reduït a Sant Pere in Vincoli, Roma, encapçalat pel magnífic Moisés, una escultura que et deixa sense alè quan creues la porta de l’església i et persegueix amb la mirada entre les columnes de la nau. I quan arribes davant del gegant, entens les paraules del seu creador; aixeca’t!
Però aquesta obra no va ser la única demanda del papa Juli II, també va pertorbar a l’artista, quan li va exigir pintar la volta de la capella Sixtina , miquel Àngel es va negar dient que ell era escultor, no pintor, però es va veure obligat a acceptar l’encàrrec i aprendre la tècnica del fresc.
Després de deixar el cisell pel pinzell, es va passar anys enfilat per bastides, pintant gegants, quasi sense ajuda, malhumorat i enfadat fins que al 1512 es van descobrir més de 300 figures que relaten el Gènesis, episodis bíblics, els avantpassats de Crist, acompanyats per profetes, sibil·les i ignudis emmarcats per una falsa arquitectura que ordena l’immens fresc.En aquesta capella Miquel Àngel va transformar un altre cop els temes tradicionals amb noves visions, va sacsejar l’art.
Encara ara sorprèn la força, senzillesa alhora que la complexitat del gest de déu que dóna la vida a un dèbil Adan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada