Alexandre Magne (356 – 323 aC ) va ser un megaconquistador, que amb 33 anys va conquerir gran part del món conegut creant un imperi immens des de la seva Macedònia natal fins les terres de l’Indus, passant per Egipte, Orient Pròxim, Turquia, Iran, Iraq...
Aquest afany conqueridor li venia del seu pare: Filip II de Macedònia, un rei decadent i ambiciós que va proporcionar al seu fill un dels millors mestres possibles: Aristòtil, un dels pares de la filosofia.
De molt jove Alexandre va agafar el seu exèrcit d’aprox. 35.000 homes i primer es va llençar a lluitar ferotgement contra els perses, enemics jurats dels grecs, ja que s’havien estomacat a les guerres mèdiques del segle V aC.
En aquestes batalles i gràcies al seu geni estratègic, va conquistar la capital de l’imperi persa; Persepòlis
No satisfet, Alexandre Magne va continuar avançant cap a l’est, fundant ciutats, que anomenava Alexandria, com l’Alexandria d’Egipte, afavorint el sincretisme entre cultures, costums, religions, facilitant els matrimonis mixtes, es a dir entre conqueridors i conquistats, ell mateix es va casar amb un princesa persa, amb Roxana.
Aquest projecte no tenia fi, Alexandre Magne volia aconseguir les terres de l’Indus, era un projecte de dominació mundial, només comparable a grans imperis com el romà. Però la visió d’Alexandre Magne no la compartien les seves tropes i els soldats es van rebel·lar esgotats de tantes conquestes i batalles.
El somni d’Alexandre Magne no es va acabar amb la rebel·lió sinó amb la seva mort, una mort prematura a causa, segurament, d’unes febrers a Babilònia amb 33 anys.
La mort d’Alexandre Magne va provocar les lluites intestines entre els seus generals que es van solucionar dividim l’imperi en diverses parts: Ptolomeu es va quedar amb Egipte i va fundar la dinastia ptolemaica, i la última ptolemaica va ser Cleopatra, el general Antígon es va quedar amb la part asiàtica de l’imperi, Tràcia i Àsia Menor va ser per Lísimac, Babilònia i Síria se les va quedar Seleuc i Grècia i Macedònia van ser pel general Cassandre, que com a mostra d’agraïment va assassinar la vida embarassada d’Alexandre.
I Alexandre Magne es va convertir en un mite mitificat, en un personatge històric que crea una nova realitat, que uneix la cultural grega i l’oriental i es generen productes com l’art hel·lenístic amb testimonis com el Laocoont, l’altar de Pèrgam, el Gàlata Moribund, 
A més, entorn a Alexandre Magne es produeixen moltes obres d’art; escultures, camafeus, monedes... que tenien una funció propagandística com Alexandre Magne com a governant, com emperador, com a guerrer, com a déu-Zeus, com a déu-Amon... i aquestes imatges creen un model que s’utilitza durant l’Antiguitat i retorna amb el Renaixement.
Per saber-ne més http://www.fundacioncanal.com/ on s’exposa Alexandre Magne. Trobada amb Orient
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada