Llengües de sang i foc

El Crit de Munch és una obra estrident, angoixant, pertorbadora i de colors vius: grocs, taronges, blaus.. i amb un personatge central sol, desolat amb una expressió cadavèrica que es tapa les orelles mentre crida.

Aquesta obra és considerada  una icona de l’angoixa existencial i l’artista intenta dissecar l’ànima del ser humà mitjançat el crit que reuneix les tragèdies humanes.

Però perquè crida? El personatge que crida és el mateix Munch, és un autoretrat. L’artista anava caminant per un passeig marítim, gaudint de la posta de sol, observant com el cel es tenyeix de vermell com llengües de sang i foc.

Atemorit, tremolant de por, sentia com un crit penetrava tota la natura. Només l’artista percebre aquest crit de la natura, només l’artista, el geni, el boig i l’alcohòlic percebre el crit.

Munch és un d’un aquells artistes que desprèn expressivitat sense límits en tota la seva producció, és un pintor de formació autodidacta, amb una trajectòria vital dura; va viure moments durs durant la seva infantesa, va veure morir la seva mare i la seva germana, era un insatisfet, tenia problemes per relacionar-se amb les dones, era un antisocial que no encaixava, bevia, tenia un caràcter depressiu i era molt tímid.

Aquest perfil desolador el presentava mitjançant els seus quadres, vies d’escapament dels seus traumes infantils, un recurs utilitzat per molts creadors, com Salvador Dalí.

Com a curiositat dir que la màscara esquelètica de Munch possiblement s’inspirava en una màscara inca exposada a Paris, i l’obra de Munch ha servit per inspirar la màscara de l’assassí d’Scream.

 “La malaltia, la bogeria i la mort

eren els àngels negres que vigilaven el meu bressol.”

E. Munch