El símbol del somni americà

L’estàtua de la Llibertat de Nova York és un dels símbols nord-americans més coneguts, la trobem a l’illa de la Llibertat de Nova York, però també hi ha una rèplica a Paris, perquè és un regals dels francesos als nord-americans, els francesos la van regalar l’any 1886 per commemorar el centenari de la declaració d’independència dels EE.UU i era un símbol de l’amistat de les dues nacions.

La part escultòrica de l’estàtua és de Bartholdi i l’estructura de ferro que la sosté és de l’enginyer Gustave Eiffel, aquest enginyer era especialista en estructures metàl·liques és l’artífex, entre altres, de la torre parisina, més coneguda coneguda com a Tour Eiffel.

Eiffel primer va fer l’estructura interna de l’estàtua de la Llibertat i després la torre, i s’emmarca en un context revolucionari, per la utilització de nous materials com el ferro que permet construir els primers gratacels, que s’havia utilitzat des de la Prehistòria, però a finals del segle XIX s’explota totes les possibilitats del ferro,

especialment en l’arquitectura.

L’estàtua de la Lliberta mesura 46 metres, però des de la base i fins la torxa fa 93 metres, és de coure i se l’anomena el símbol del somni americà perquè és el primer que veien els immigrants europeus que fugien de la 2a Guerra Mundial quan arribaven a Nova York.

Entorn a aquesta estàtua hi ha múltiples anècdotes: l’escultor es va inspirar en la seva mare per fer el rostre i l’estàtua és un homenatge a una de les 7 meravelles de l’Antiguitat: el colós de Rodes i l’estàtua és un far, igual que el far d’Alexandria, una altre meravella de l’Antiguitat.

I encara més relació amb l’Antiguitat clàssica, ja que l’estàtua de la Llibertat va vestida amb una toga romana, com una deessa clàssica i la corona que porta recorda el tocat del déu Helios, el déu del sol.