
Si teniu l’oportunitat d’observar aquest retrat, destaca el somriure, el fet de representar una dona amb aquest somriure va ser tota una revolució, perquè fins el moment, els retrats eren seriosos, extremadament seriosos, fins que Leonardo da Vinci va plasmar aquest misteriós somriure.
També destaca la mirada, desafiant, ens segueix, ens mira directament als ulls, és la porta de l’ànima, però Leonardo els ha pintat sense pestanyes ni celles.
El quadre el tenim al Museu de Louvre, reproduït en milers de productes de marxandatge, envoltat de milers de visitants afamats de veure una petita tela (0.77 x m ), encara més famosa després del Codi da Vinci.
Però si és de Leonardo da Vinci, que hi fa a Paris i no a Itàlia, la raó és que Leonardo va treballar a França, pel rei Francesc I a Fontainebleau, un centre cultural, econòmic, artístic del Renaixement europeu.
Entorn a aquest quadre hi ha infinites llegendes, especialment de la seva identitat, que si és un hermafrodita, que si és l’amant de Leonardo, que si és el Leonardo, està embarassada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada