L’art de falsificar. Les falsificacions en l’art

Les falsificacions en l’art són tan antigues com l’art, un exemple són les còpies romanes d’obres egípcies o gregues.

En el Renaixement trobem múltiples exemples de falsificacions de grans mestres com Rafael, però normalment les falsificacions es feien d’artistes morts, per evitar possibles conflictes.

En el cas del diví Miquel Àngel a part de les múltiples falsificacions que s’han fet de la seva obra, ell tenia una especial relació amb les falsificacions ja que va iniciar-se en el món de l’art falsificant una peça clàssica, concretament va esculpir dos Eros que va enterrar perquè agafessin pàtina i semblessin obres de l’Antiguitat, també existeix la hipòtesi que falsifiques el Laocoont i no fos una troballa arqueològica, però és difícil de comprovar.

Actualment les falsificacions responen a les necessitats, a la demanda i a la moda, sovint són portades de diaris; notícia! S’ha descobert una falsificació penjada en les parets d’un museu! Però també és una curiositat i desperta admiració perquè els falsificadors han aconseguit enganyar a directors de  museus, experts, estetes de l’art i intel·lectuals pedants.

Cal diferenciar una falsificació d’una còpia, perquè una falsificació és una obra d’art executada amb intenció d’enganyar, d’induir a l’error, la còpia no, però de falsificacions convincents n’hi ha poques perquè és molt difícil, cal imitar l’estil d’un altre artista, generalment un gran pintor o escultor, s’han de trobar els materials adequats (la tela, els pigments...), imitar el pas del temps i introduir la falsificació en el mercat de l’art sense ser descoberta.

Entorn a les falsificacions hi ha múltiples curiositats, per exemple l’obra de Salvador Dalí és la més falsificada, especialment pels preus alts que assoleixen les obres del geni català i la gran quantitat d’obres que va produir, el segueix de molt a prop Picasso, que segons l’expert en delictes d’art Noa Charney és perquè Picasso agrada a la màfia, als terroristes i als narcotraficants. I el tercer de la llista és Joan Miró.