En cada obra d'art hi ha el misteri de la creació, l'aventura de la distribució i la particularitat de la conservació

1 de febr. 2011

Pintar la llum


L’Impressionisme neix com a evolució del Realisme i de l’escola paisatgista francesa de finals del segle XIX (Escola de Barbizon), sorgeix a París vers el 1860, a partir d’un grup de joves artistes es reunien en cafès com el Guerbois.



 Impressió, sol ixent" de Claude Monet és el quadre va donar el nom del moviment (nom pejoratiu imposat pel crític Louis Leroy, mentre es burlava del títol de l’obra va dir “Al contemplar la obra pensé que mis anteojos estaban sucios, ¿qué representa esta tela?..., el cuadro no tenía derecho ni revés ..., ¡Impresión!, desde luego produce impresión..., el papel pintado en estado embrionario está más hecho que esta marina·.

El context històric de l’Impressionisme és el format pel creixement de les ciutats, el naixement del ferrocarril, el floreixement de la burgesia, l’aparició dels flanneurs; els qui passegen ociosament per la ciutat, assisteixen a concerts, caminen pels boulevards, ganduleixen pels jardins parisencs... I el desenvolupament de la vida bohemia-nocturna, les cantants de cabaret, el ballet, els cafès i les seves tertúlies, un món del qual els pintors impressionistes extrauen els temes de les seves obres.


Els impressionistes se’ls definia com a revolucionàris per diverses raons; temàtica, tècnica, actitud, llocs on pintaven, teories... per exemple utilitzaven una pinzellada ràpida (per captar els subtils canvis de la llum a mesura que passa el dia) i hàbil, en la seva obra predomina el color, la llum i es dóna menys importància al dibuix i per tan desapareixen els contorns.

També treballen entorn a la teoria del colors, rebutgen el color negre, es preocupen pel tractament i plasmació de la llum (repeteixen diverses vegades un mateix tema per tal de captar les variacions produïdes pels canvis de llum, com és el cas de  La catedral de Rouen, de Claude Monet (entre els anys 1892 i 1894 Monet es va obsessionar amb la catedral, va llogar un pis al costat de la catedral i es passava jornades de 7 i 8 hores pintant el mateix tema, la façana de la catedral, però en diferents hores del dia, captant els canvis de llum

El tema principal dels impressionistes és el paisatge, la naturalesa, l’oci,... temes prosaics i quotidians, fan una pintura lleugera, amable, plena de llum i color, amb formats més petits que els grans temes històrics i les al·legories romàntiques.
Però també tenen curiositat per pel món nocturn i els seus habitants (ballarines, cabarets, cafès...) i mostren una manca de compromís social i idees polítiques, no lluiten, es dediquen a pintar.

Una altre de les aportacions revolucionàries dels impressionistes és la manera de pintar, utilitzen la pintura a l’oli en tub, per poder sortir del taller i pintar a l’exterior.

Els pintors impressionistes tenien problemes per exposar les seves obres,  no encaixaven en els salons d’art acadèmic que se celebraven a la ciutat del Sena, per aquest motiu van organitzar la primera exposició impressionista l’any 1874, a l'estudi de Félix Nadar al Boulevard des Capucines.



Alguns impressionistes
  • Pintors: Claude Monet, Édouard Manet, Toulouse-Lautrec, Camille Pissarro, Alfred Sisley, Pierre Auguste Renoir, Edgar Degas, Mary Cassat, Berthe Morisot, Joaquín Sorolla, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Marià Fortuny...

  • Escultors: Auguste Rodin....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada