La Roma de Gladiator

Una de les destinacions típiques de Setmana Santa és Roma, si però si no tens ganes de descobrir la Roma cristiana tens com alternativa la Roma imperial.

Però primer de tot què és l’Imperi Romà; en resum, una organització política hereva de la República romana. Cronològicament ens hem de situar des del segle I aC fins el segle V, el tret de sortida és Octavi que va passar a ser Cèsar August.

l’Imperi es va estendre des de la península itàlica pels Balcans, l’actual Turquia, Grècia, Hispania, Egipte, Britania...en resum gran part d’Europa i tot el Mediterrani, el Mare Nostrum.

El procés de conquesta de tots aquests pobles era complex, però normalment era per assimilació, especialment a Grècia, on els conquistadors van ser conquistats.

En resum un dels imperis més destacats de la història i un dels pilars de la nostra herència en tots els àmbits de la nostra societat, per exemple el mes Juliol és un homenatge a Juli Cèsar.

Fetes aquestes pinzellades històriques el primer monument a visitar de la Roma Imperial és el Coliseu, icona de l’imperi romà, és un amfiteatre que ha passat a la història amb aquest nom perquè es va construir al costat d’una escultura monumental de l’emperador Neró, coneguda com a colós.

El coliseu és una immensa mole de pedra que tenia una capacitat per 80.000 persones, la meitat asseguts, i era l’espai destinat als combats entre gladiadors, teatre, lluites entre feres salvatges i espectacles tan bèsties com batalles navals i execucions de cristians.

Actualment es pot veure l’arena amb soterranis pels gladiadors, els animals i un sistema de drenatge molt eficaç. També es pot visitar les grades, organitzades segons la jerarquia social de l’imperi; evidentment no es podia barrejar els patricis romans i la plebe.

És una visita molt recomanable, sobretot quan estàs al davant i reflexiones com després de 20 segles, incendis, terratrèmols i ser utilitzat com a cantera des del segle XIV per edificis tan destacats com Sant Pere del Vaticà es manté dret el coliseu.

Quan ja has visitat el coliseu pots veure varis arcs de triomfs, hi ha el del Constantí, el de Sèptim Sever i  però és més recomanable l’arc de Titus, és el més petit, però molt interessant.

Els arcs de triomfs són monuments que servien per commemorar victòries en batalles contra enemics de l’imperi, en aquest cas l’arc de Titus commemora el triomfs dels romans contra la revolta dels jueus, una rebel·lió a la ciutat de Jerusalem contra l’ocupació romana (66 – 73). Titus va dirigir aquesta campanya i va destruir part de la ciutat de Jerusalem a més d’espoliar el temple de Jerusalem, principal centre de culte dels jueus.

Aquest espoli es representa en un relleu, on es veu els soldats romans com s’emporten la menorah, el canelobre dels 7 braços i altres objectes de valor simbòlic i material com les trompetes de plata del temple.

L’arc de Titus està en les ruïnes del Fòrum Romà, el centre de la vida pública de la Roma clàssica, també conegut com a fòrum magnum, anomenat així pel conjunt de fòrums, ja que cada emperador afegia edificis, modificava estructures, instal·lava escultures... i era el centre de la vida econòmica, comercial, política, religiós... més o menys com l’àgora grega o la plaça del poble actual.

En els fòrums t’hi trobaves basíliques, edificis d’ús judicial que van servir per inspirar les esglésies cristianes, que sovint tenen planta basilical. També hi havia temples en els fòrums, però a diferència de les esglésies cristianes, el temple romà estava destinat als déus i per tan els homes no hi podien entrar i també hi havia la cúria, un edifici pensat per reunir-se el senat.

El fòrum romà progressivament es va abandonar després de la caiguda de l’imperi, durant l’edat mitjana es va utilitzar com a camp de pasturar i com a hort i va passar a ser conegut com a camp de les vaques, per comprovar-ho hi ha els gravats del Piranesi, que mostren l’estat del fòrum en el segle XVIII.

Dels diversos fòrums a Roma, el de Cèsar, August, Nera o el de Trajà, aquest és molt remarcable, està a prop del coliseu i hi ha la columna trajana, una columna amb un relleu historiat de forma helicoïdal, com s’hi fos un còmic, és el testimoni artístic del moment de màxima expansió de l’imperi romà, la columna explica amb tot detall la victòria dels romans contra els dacis, un poble de l’actual romania, i explica amb una seqüència narrativa les dues batalles que van necessitar les tropes de Trajà per sotmetre aquest poble.

Per cert entre les figures destaca Trajà, apareix més de 50 vegades entre les 2.500 figures i evidentment més gran que la resta de personatges, en resum un exemple d’art propagandístic.

Després del Coliseu, els arcs i la columna trajana que ens donen informació per saber com era la vida dels cèsars, també podem saber com morien amb la visita al mausoleu d’Adrià i el mausoleu d’August.

El mausoleu d’Adrià més conegut com a castell de Sant Angelo, és una fortificació que utilitzaven els papes per fugir del Vaticà quan les coses pintaven malament, però abans de ser castell va ser la tomba del Cèsar Adrià.

I també tens el mausoleu d’August, que està es mal estat de conservació, com el d’Adrià és de planta circular, el va començar a construir August per ell i la seva família quan va tornar d’Egipte, després de sotmetre a Marc Antoni i Cleopatra. Segurament August va veure el mausoleu d’Alexandre Magne a Alexandria i va pensar que ell també es mereixia un mausoleu com l’emperador del món.

A part d’aquests dos mausoleus i fugint de les rutes turístiques hi ha el mausoleu de Gai Cesti, un mausoleu en forma de piràmide, inspirat en els mausoleus egipcis.

A part de mausoleus, als emperadors un cop morts se’ls hi aixecaven escultures, com es el cas del Marc Aureli, la única escultura eqüestre de l’antiguitat conservada, perquè està feta en bronze patinat en daurat, un material que es reutilitzava per armament i aquesta escultura es va respectar perquè es pensaven que era l’emperador Constantí, l’emperador que va fer oficial la religió cristiana en l’imperi.

I per acabar aquesta mini visita guiada per la Roma imperial el Panteó d’Agripa un dels racons amb més encant de la ciutat eterna, tot i què sempre hi ha milers de turistes,  t’estic parlant del Partenó, un dels edificis romans que més han influït en l’arquitectura occidental, especialment per la seva immensa cúpula que va servir d’inspiració a Brunesllechi per la cúpula del Duomo de Florència 14 segles després i per la cúpula del Vaticà de Miquel Àngel.

Aquest majestuós temple està dedicat a tot el panteó de Déus romans: Zeus, Minerva, Diana, Mart... i en el seu interior es crea una atmosfera molt especial gràcies a la llum zenital que entra de manera brusca per l’ocul del centre de la cúpula, que t’impacta després de la foscor del pòrtic corinti o potser per la lleugeresa de la immensa cúpula que sembla flotar.

És un lloc especial i més si recordes les paraules de Margaritte Youcemar, autora de Memòries d’Adrià “Vaig voler que aquest santuari de tots els déus representes el globus terrestre i l’esfera celestial, un globus dintre del qual es conserva la llavor del foc etern”.