Les senyoretes d’Avinyó

Les senyoretes d’Avinyó, és una obra de Picasso també coneguda com les demoiselles d’Avinyó, és un quadre força gran que es pot veure a les sales del MOMA de Nova York.

Picasso el va pintar a Paris, a l’any 1907, és a dir ja té més de 100 anys, però és extremadament contemporani.

El tema del quadre són cinc prostitutes d’un bordell d’un carrer de Barcelona, l’obra està marcada pels colors blau i ocres i les línies molt agressives, i les senyoretes del carrer d’Avinyó són importants per 3 punts:

Pel trencament amb la bellesa clàssica, Picasso destrueix, metafòricament, l’art clàssic amb aquest quadre, sense perspectiva ni profunditat, sense la representació clàssica i realista del cos nu femení.

Les senyoretes del carrer Avinyó és la primera obra cubista, tot i què té elements fauvistes i expressionistes, però s ‘ha definit com l’inici del cubisme, un moviment artístic que descompon les dimensions de la realitat i les representa alhora, és a dir, representar la 4a dimensió, el temps.

I por últim destacar la influència de l’art africà, les senyoretes de la dreta porten/són màscares africanes, aquestes màscares mostren la influència de l’art primitiu que va sacsejar l’art del segle XX, i Picasso no va ser l’únic que es va quedar embadalit per l’art primitiu molts artistes van quedar fascinats per aquestes expressions artístiques més autèntiques com l’art japonès, l’art dels aborígens, l’art africà...

Les senyoretes del centre recorden els rostres de l’art romànic i l’art ibèric i la senyoreta de l’esquerra s’inspira en els perfils de l’art egipci.

En resum les senyoretes són la frontissa entre l’art clàssic i l’art contemporani, tot i ser el primer en presentar el cubisme, l’art no canvia avui per demà, hi ha un procés, una evolució... i Picasso abans d’arribar a les senyoretes va fer molts estudis i molts esbossos, més o menys uns 800, un treball intens, però es que Picasso deia que la inspiració t’havia d’agafar treballant.

En els primers esbossos  l’obra més clàssica, amb 2 homes i 5 dones nues, una escena típica de prostíbul com els de Toulose Lautrec, progressivament en els esbossos van desaparèixent els homes, les dones canvien de posició, però sempre es mostren a un client invisible, i és l’espectador que es converteix en el client, Picasso t’involucra en aquesta escena sòrdida de la Barcelona sexual de principis de segle XX.

Si la temàtica sexual és evident, ho reforça el fet que el carrer d’Avinyo hi havia diversos prostíbuls i hi ha pintat el primer bodegó cubista, on s’endevinen figues i un raïm, fruites que simbolitzen el sexe, la feminitat... i també és sexual la mirada de les senyoretes, que com l’Olimpia de Manet ens miren als ulls, directament.

A part de l’Olimpia de Manet, Picasso també ens va inspirar en el Dinar campestre de Manet on es poden veure 2 homes dinant amb 2 noies nues, una obra alhora inspirada en un quadre molt enigmàtic de Giorgione titulat Festa campestre, però l’obra de Giorgione, realitzada en ple Renaixement venecià, és clàssica, els cossos nus tenen formes suaus, tot el contrari que les formes anguloses dels colzes, pits.. dels cossos geometritzants de les senyoretes d’Avinyó.

Una geometrització potenciada per les posicions impossibles de les senyoretes, especialment la senyoreta de la dreta dibuixada d’esquena, però alhora ens mira.

Tot i aquest treball i la reputació de Picasso, que ja començava a ser un artista destacat, quan el va presentar en societat va ser un escàndol, no va agradar, va sacsejar l’art... per les influències africanes, pel trencament de les premisses artístiques des del Renaixement i per la revolució del cubisme, presentant tots els punts de vista alhora, en resum una obra pionera, però es que el geni malagueny va ser un pioner en molts aspectes i a vegades no s’entenia del tot, alguns dels seus companys van fer comentaris negatius Derain, pintor i amic, va vaticinar el suïcidi de Picasso, Matisse que era la mort de la pintura... potser el marxant de Picasso va ser dels pocs que va valorar positivament l’obra, però pensava que estava inacabada.

Totes aquestes reticències expliquen que Les senyoretes d’Avinyo no fos exposat fins 9 anys després de la seva creació i com anècdota comentar que Picasso no tenia clar el títol, Picasso normalment no posava títol a les seves obres, i el seu amic l’escriptor surrealista Apollinaire el va batejar com a prostíbul filosòfic.

Aquest rebuig inicial s’ha convertit en veneració i actualment és a part del Guernika l’obra més famosa de Picasso i també és una obra que et permet aproximar-te al geni i a una de les seves obsessions: el sexe, la luxúria, les malalties veneres... 

D’aquesta passió pel sexe en va sorgir una exposició al Museu Picasso de Barcelona, organitzada a l’any 2002, on es podien veure quasi 300 obres de temàtica eròtica, en que Picasso presentava el sexe en quasi totes les seves variants; sexe volgut, desitjat, comprat, suplicat, solitari, tendre, passional, exhibicionista... la carn feta pintura, perquè per molts experts en Picasso, el sexe és el tema picassià per excel·lència i a més ho va plasmar en diferents suports: pintura, ceràmica, gravat, escultura... i es que Picasso era eròtic en el seu art i en la seva vida.