El romànic és llum - 2

De pintura romànica tenim pocs testimonis i limitat a les esglésies rurals, no tenim la decoració de les grans catedrals romàniques de Vic, Solsona o Barcelona, i a més ens ha quedat un número reduït de temes, sobretot s’ha conservat una escena apocalíptica: la 2a vinguda de Crist segons la visió de Sant Joan, aquesta escena es pintava a la zona de l’absis on confluïen totes les mirades i el personatge central d’aquesta escena és Crist en majestat o la Maiestas domini, un crist apocalíptic i terrorífic de dimensions sobrenaturals que més que beneir-nos ens amenaça a la condemna eterna si no complim les normes i pequem.

Aquest Crist porta tot un seguit d’elements, per exemple un llibre, que és el llibre dels 7 segells que anuncia el principi de la fi, doncs el llibre té una inscripció Ego sum lux mundi; jo són la llum del món, es a dir Crist és el guia de la humanitat, a més l’acompanyen 2 símbols la 1a i última lletra de l’alfabet grec perquè Crist és el principi i la fi de totes les coses

Crist apareix assegut en un tro celestial i envoltat per una màndorla, es a dir una ametlla mística que simbolitza que Déu l’amo de l’univers perquè l’ametlla mística és producte de la unió del cel i la terra.

El Maiestas domini està acompanyat per 4 personatges que l’envolten, són el tetramorf o la representació dels 4 evangelistes; Sant Mateu que es representa com un àngel o un home, Sant Lluc amb un brau, Sant Marc es simbolitza com un lleó alat i Sant Joan com una àguila

Hi ha múltiples maneres de representar els evangelistes com àngels amb el cap zoomòrfic, amb medallons, de manera zoomòrfica...

I sovint entre el Tetramorf i el Maiestats Domini trobem el sant patró de l’església, un exemple curiós és el cas de l’església de Sant Miquel d’Engolasters, on el mestre es va trobar limitat per l’espai i va unir en un sol personatge l’evangelista sant Mateu i el patró de l’església: l’arcàngel Sant Miquel.

També trobem en les pintures romàniques catalanes diverses maneres de representar la divinitat, tot i que sobretot està pintada com a Maiestas Domini, també es pot representar déu amb la Dextera Domini (la mà dreta de déu que protegeix i beneeix), Crist es pot representar com a Corder místic (porta 7 ulls segons la visió apocalíptica de Sant Joan on es cita que el corder obre el llibre dels 7 segells) i l’esperit sant es representa com a un colom.

Altres imatges apocalíptiques són els querubins i els serafins, en resum àngels, representats amb 6 ales plenes d’ulls, com és el cas de Santa Maria d’Àneu.

Però estem parlant de molts personatges masculins i en el romànic també hi ha espai per la dona, un espai molt petit ja que la dona en la iconografia medieval o es una pecadora que encarna el mal suprem o és Maria, la mare de déu, però no ens enganyem hi ha pocs exemples de Maiestas Mariae, un d’ells és Santa Maria de Taüll.

Tot i així té un paper important perquè en el judici final en aquesta visió apocalíptica que comentaven Maria possibilita la redempció de la humanitat, però no es representa ni com a dona ni com a mare, sinó com un tro, a vegades també es relaciona Maria amb l’Església, la institució, un exemple són les pintures de Sant Pere de Sorpe on Maria apareix acompanyada per un arbre mort, que recorda els canelobres dels jueus ja que és un símbol de la sinagoga i de l’antiga llei, mentre que a la dreta té un arbre florit símbol de l’església, la nova llei.

Aquí podem veure una antítesi entre la religió jueva i el cristianisme, és una de les múltiples antítesis que trobem en l’art romànic, altres són la lluita de bé i del mal, en aquest cas representats amb l’arcàngel Miquel i el dimoni.

A la Maiestas Mariae i al Maiestas Domini l’acompanyen els apòstols, dels deixebles de Crist normalment no es representen els 12 i fàcilment es reconeixen Sant Pere i Sant Pau, també la verge que porta un calze amb la mà velada

Altres escenes que trobem en les pintures romàniques són la crucificació, en tenim una a Santa Eulàlia d’Estaon, s’hi pot veure la creu, símbol del triomf de Crist. Però potser una de les Crucificacions més destacades del romànic és la de Sant Joan de Caselles, cal fixar-se que l’artista medieval no s’atreveix a pintar a Crist mort amb el cap reclinat i els ulls clucs com en altres èpoques.

Hem vist sants, evangelistes, apòstols i maiestas, però no trobem homes, en el romànic l’home no és important, no té valor, és un ser creat per Déu i és un pecador que està condemnat a treballar després de l’expulsió del paradís, un exemple d’aquest discurs són les pintures murals de l'església de Sant Sadurní d'Osormort (Osona) representen el cicle de la creació.

També apareix l’home en les representacions del judici final on els benaventurats van al cel i els condemnats a l’infern, aquesta escena és més habitual en la pintura sobre taula que mural, una escena del judici és la psicostasi, aquest nom tan estrany és per definir l’escena del pesament de les ànimes, a càrrec de l’arcàngel Sant Miquel, una escena inspirada, per no dir una còpia del llibre dels morts dels antics egipcis, on el paper de l’arcàngel el feia el déu Anubis.

La iconografia egípcia la van reutilitzar en diverses ocasions els cristians mitjançant els egipcis coptes