7 meravelles

Saps d’on ve la paraula mausoleu? Mausoleu és un edifici sepulcral, una tomba luxosament decorada, sovint de grans dimensions i el nom prové de Mausol, concretament de Mausol o Mausoleu d’Halicarnàs, un sàtrapa de l’imperi persa.

Aquest governador va viure al segle IV aC i quan va morir, la seva esposa li va donar sepultura en un luxós edifici que va passar a formar part de les 7 meravelles de l’Antiguitat, i d’aquí que una tomba luxosa, grandiosa... sigui un mausoleu.

El Mausoleu d’Halicarnàs va marcar l’estètica de les grans tombes de l’Antiguitat, i fins hi tot alguns emperadors romans com August, van construir les seves residències eternes inspirant-se en el Mausoleu d’Halicarnàs.

L’espai més important i protegit del mausoleu estava destinat a custodiar eternament les cendres del difunt, aquest espai de difícil accés s’amaga en una construcció estèticament molt bella formada per un podi i tres cossos, el primer cos tenia un pòrtic, com els pòrtics dels temples grecs i dos cossos superiors que eren  com una torre-obelisc d’inspiració egípcia, en resum una síntesis de modes i estil pròpia de l’Hel·lenisme.

El monument també estava decorat per múltiples escultures que relataven escenes mitològiques i batalles que ennoblien artísticament l’edifici. I l’escultura més destacada era una quadriga  dirigida per Mausol.

Actualment d’aquest projecte artístic-arquitectònic en queden 4 restes i els historiadors no tenen clar qui va esculpir aquests fragments, el que si se sap és que fins l’edat mitjana, el Mausoleu d’Halicarnàs es va mantenir més o menys en bon estat, però no va sobreviure a un terratrèmol del segle XIII. De les restes de l’edifici, els cavallers hospitalaris, cosins germans amb els templaris, tot i que s’odiaven entre ells, van reaprofitar les restes, una pràctica molt comuna tan en l’Antiguitat com en l’Edat Mitjana, i van aixecar el Castell de Sant Pere de la ciutat de Bodrum, a Turquia, també conegut com el castell d’Halicarnàs.

Segurament pensem que van actuar malament els cavallers, però gràcies aquest reaprofitament hem conservat petits testimonis d’aquesta meravella i el fet que el castell tingues vestigis tan antics va despertaria curiositat d’arqueòlegs, viatgers, pseudohistoriadors, buscadors de tresors... que van començar a treballar en diverses campanyes d’excavacions a finals del segle XIX i entre les múltiples troballes destaquen dues escultures de grans dimensions i amb riques vestimentes, concretament un home i una dona, possiblement Mausol i la seva esposa, actualment aquestes estàtues es poden veure al Museu Britànic de Londres, formant part del llistat d’espoliacions britàniques.

A partir d’aquestes restes, més la descripció d’aquest edifici de Vitrubi i altres clàssics, tenim una idea més o menys aproximada de l’aspecte exterior del Mausoleu d’Halicarnàs, és com fer un trencaclosques gegant i a partir de diverses fonts.

I la paraula Far, saps d’on ve? D’una altra de les 7 meravelles de l’Antiguitat, concretament  de la illa de Faros, que està davant del port d’Alexandria, a Egipte, la illa on es va aixecar un edifici per donar llum als navegants de la Mediterrània, aquesta llanterna era la darrera de les 7 meravelles de l’antiguitat, ja que es va aixecar al segle III aC, en temps de Ptolomeu i per una funció pràctica, el far es va mantenir dret fins al segle XIV, superant la fi de l’Antiguitat, l’arribada del Cristianisme, que va destruir molts testimonis de la civilització egípcia, la invasió musulmana, les guerres intestines o terratrèmols.

Tot i que ens queden 4 pedres del Far, tenim diverses fonts per imaginar-nos el disseny arquitectònic d’aquest edifici, tenim descripcions del Clàssics, viatgers musulmans... i sabem que devia fer 130 metres d’alçada, estava format per diversos cossos, el material no està clar, potser marbre, potser granit o potser maó cuit... també sabem que estava ricament decorat amb escultures i la capacitat d’il·luminar que tenia el far d’Alexandria era extraordinària, i aquesta llum del far d’Alexandria estava carregada de simbolisme, ja que guiava en la foscor i a més estava ubicat a la ciutat fundada per Alexandre Magne, el conquistador del món, una ciutat culte, seu de la gran biblioteca i el museu, una ciutat que convivien diferents religions, com una comunitat molt dinàmica de jueus, ... en resum, una ciutat que va despertar admiració i fascinació

I la paraula Colós? També fa referència a una altra meravella de l’Antiguitat, el colós de Rodes, una gegantina escultura de bronze aixecada en el port de Rodes, una obra desmesurada que es remunta al segle IV aC.

L’enorme escultura representava el Déu sol, a Helios i es va aixecar per celebrar el fracàs de l’assetjament a la ciutat de Rodes per part d’un rei de Macedònia, el triomf dels rodis es va plasmar en una obra colossal d’aproximadament 32 metres d’alçada, aixecada sobre una base de marbre i amb una estructura interior de ferro i feta en bronze, segurament l’escultura tenia les cames lleugerament obertes i cada cama recolzada en els costats del port de la ciutat, per tan els vaixells quan arribaven al port de Rodes passaven per sota del colós, com si fos un túnel.

La ubicació però no està al 100% confirmada i és possible que encara hi hagi restes sota del castell medieval dels cavallers hospitalaris del port de rodes

Del seu aspecte tampoc ho tenim tot clar, possiblement un dels braços aixecava una torxa, com si fos un far i poca cosa més, algun idea més sabem perquè s’han conservat monedes amb imatges parcials del colós, i sabem que era una escultura d’un home jove, amb una cabellera com raigs de sol.

En resum una colossal deïtat solar que va ser enderrocat per un terratrèmol al segle III aC, es a dir, va durar 4 dies i els seus fragments mig destruïts van quedar desbaratats pel port de Rodes com a testimoni de la desmesura humana, una desmesura que va repetir l’emperador romà Neró, que va aixecar una escultura colossal d’ell molt a prop de l’amfiteatre Flavi, és a dir, el coliseu, que rep aquest nom per l’estàtua de Neró.

I citar un exemple més proper de colós, l’estàtua de la Llibertat de nova York, segurament amb unes dimensions, ubicació i amb una torxa a la mà com el colós de Rodes.

Hem parlat de 3 meravelles de l’antiguitat, però n’hi havia 7, segons la llista de Filó de Bizanci, una llista elaborada en època hel·lenística i on només hi havia monuments que combinaven perfecció i bellesa insuperable., actualment de les 7 meravelles de l’Antiguitat només conserven les piràmides de Giza, un dels monuments aixecats per l’home que ha despertat més interès al llarg dels segles , per diversos motius; arqueològic, científic, màgic... i és possiblement la manifestació de poder més impressionat, pensa que ja eren admirades en l’Antiguitat i per Europa es van redescobrir després de l’expedició Napoleònica de principi del segle XX.

Les altres meravelles

Els jardins penjants de Babilònia. Construïts entre el 605 aC i el 562 aC. Situats a Babilònia, Mesopotàmia (a l'actual Iraq).

El temple d'Àrtemis a Efes. Construït devers els anys 550 aC i 325 aC. Situat a Efes, a l'actual Turquia.

L'estàtua de Zeus a Olímpia. Esculpida devers el 430 aC. Situada a Olímpia, Grècia.