En cada obra d'art hi ha el misteri de la creació, l'aventura de la distribució i la particularitat de la conservació

26 de set. 2011

Perdre’s per les meravelles del Louvre

Evidentment l’obra mestra més coneguda conservada al Louvre és la Gioconda o la Mona Lisa, situada a la Gran Galeria, quan la tens al davant li pots preguntar perquè aquest somriure que és l’enigma dels enigmes en l’art
Però si pots, perquè entre els centenars de visitants, les mesures de protecció i les seves mides, és molt petita la Gioconda, és difícil gaudir d’aquesta pintura de Leonardo da Vinci, per això recomano mirar al voltant, ja que hi ha altres obres de Leonardo, La verge de les roques i un Sant Joan Baptista, són pintures menys famoses i el públic normalment no els hi fa cas, però el Sant Joan té el mateix somriure que la Gioconda i on s’aprecia l’sfumato, una tècnica característica de Leonardo.

Una secció que no podem obviar en una visita bàsica al Louvre és la col·lecció d’art egipci, la majoria són obres que va espoliar l’expedició de Napoleó a Egipte i que és la base de l’egiptologia.
De les moltes peces d’origen egipci destaco l’escultura d’Akenaton, el faraó heretge, que va iniciar una revolta religiosa i va ser el pioner del monoteisme, però actualment és més conegut per ser l’antecessor de Tutankamon.
Una altra peça egípcia interessant és l’escriba assegut, testimoni de l’Imperi antic, és a dir, té més de 4.000 anys i està molt ben conservat, davant d’aquesta obra et preguntes que devia escriure amb aquests dibuixos  i signes indesxifrables fins la descoberta de la pedra Rossetta, que va permetre a Champollion descodificar els jeroglífics egipcis.

Tampoc hem d’obviar un recorregut per les galeries on s’exposen els testimonis de les civilitzacions més importants de l’Antiguitat, t’hi pots tornar boig, però són imprescindibles el codi d’Hamurabi, una estela de més de 4.000 anys i un dels primers reculls de lleis i els Toros alats, immenses escultures de toros humanitzats procedents d’Assiria.
També hi ha exemples de l’antiga Grècia i l’imperi romà, jo de l’estatuària clàssica proposo la Venus de Milo (100 aC), que es diu així en referència a la illa grega on es va trobar i és l’exemple del cànon de bellesa femení clàssic, tot i que no té braços, pel que he llegit es va descobrir amb braços, però els grecs la van mutilar sabent que era una exemple del seu patrimoni però se l’emportaven els francesos.
I com a curiositat l’Hermafrodita, una peça perfectament tallada en marbre i de gran bellesa, si no t’hi fixes sembla una escultura d’una dona mig adormida, però és un hermafrodita amb atributs sexuals femenins i masculins.

I no ens podem oblidar de la Victòria de Samotracia, impossible d’obviar per la seva ubicació i museografia, aquest bloc de marbre de Paros s’aixeca supèrbi com a mostra excepcional de l’art hel·lènic, cal dir que durant molt temps aquesta va ser la imatge més coneguda del Louvre.

Molt a prop de la Victòria hi ha exposat dos dels esclaus de Miquel Àngel, concretament el rebel i el moribund, davant d’ells pots gaudir del treball del cisell del geni italià, l’expressió dels rostres, mig adormits mig extasiats, són simplement perfectes.




I si estem cansats d’escultures, podem canviar de llenguatge i fem una visita a les galeries de la pintura decimònica francesa, quadres monumentals d’episodis històrics i escenes mitològiques amb tocs romàntics, el més famós és la Llibertant guiant el poble de Delacroix, però jo prefereixo la Mort de Sardanapal, també de Delacroix, potser és menys política i més romàntica, o el Rai de la Medusa de Géricault.





En aquesta visita bàsica del Louvre tampoc podem perdre’ns La coronació de Napoleó signada per David, mestre de la pintura neoclàssica, en la immensitat del quadre pots veure els detalls dels assistents a la coronació, que més que de Napoleó és de la seva esposa Josefina.

Si no t’agraden els emperadors i prefereixes relaxar-te pots veure el Bany turc d’Ingrès, una obra que després una sensualitat càlida, o tot el contrari que el Rapte de les Sabines de Poussin.

Ara també podríem fer una visita a la galeria d’art islàmic, també pots veure l’exposició temporal o veure les restes del Louvre medieval, també pots dedicar uns moments a veure el pati d’escultures amb marbres i bronzes de com el Peto de Psique i l’amor de Cànova, dedicar-te a descobrir les obres del Renaixement italià amb quadres de Rafael, Ticià, el Veronés..., també podries passejar per la sala dedicada a Rubens, però si tens poc temps jo deixaria el pintor barroc per la visita al Museu del Prado, en resum que el Louvre és immens, t’hi podries passar setmanes per les galeries i després visitar els tallers de restauració, els magatzems....

I per acabar el recorregut pots assistir a una conferència a l’auditori, escoltar una classe d’art a l’escola del Louvre o comprar a les botigues amb marxandatge, hi ha de tot, però sobresurt la qualitat de les reproduccions de les antiguitats orientals.
I un cop a fora també és curiós de veure el contrast entre els pavellons neoclàssics del palau del Louvre i la piràmide de vidre de 1989, un projecte impulsat pel president Mediterrant.

Col·leccions
  • Antiguitats egípcies
  • Antiguitats gregues, etrusques i romanes
  • Antiguitats orientals
  • Pintura
  • Escultura
  • Objectes d’Art
  • Art islàmic
  • Arts gràfiques
  • Art Africà, Àsia, Oceania i Amèrica

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada