Les femme fatale de Gustav Klimt

Klimt va ser un pintor simbolista austríac (1862 – 1918) i membre fundador de la Secessió de Viena, moviment artístic enmarcat en el Modernisme.

El context de Klimt és la Viena, capital de l’Imperi Autrohongarés, que ja no era el centre artístic del món, i la Viena de Sigmund Freud i les seves idees sobre sexualitat i neurosi, una Viena perfumada de contradiccions pròpies de la Belle Èpoque.

Les seves obres es caracteritzen per un estil personal, carregat d’erotisme, elegància i  pel predomini de la linia ornamental.

L'erotisme que domina dins la seva obra es presenta de forma delicada, fràgil i complexa, mitjançant el misteri i la sinuositat de les formes.

Majoritàriament els quadres i els frescos de Klimt estan protagonitzats per dones, nus femenins que desprenen una intensa energia sensual enfatitzada per colors vermellosos, taronges càlids i daurats.

Un dels primers exemples de l’estil de Klimt i les seves dones és un personatge, concretament l’al·legoria de la Medicina, que conjuntament amb la filosofia i la jurisprudència havien de decorar l’aula magna de la Uiniversitat de Viena.

Aquests frescos van ser molt criticats, qualificats de pornogràfics i excessivament perversos, possiblement perquè Klimt s’expressava amb absoluta llibertat, obertament sexual i amb múltiples matissos provocatius.

La Judit és un clar exemple de la visió de la dona de Klimt i és un dels exemples més reeixits de les seves femme fatales, però que és una femme fatale; és una dona misteriosa i seductora, venerada i temuda, una musa inspiradora, que gràcies a la seva bellesa i atractiu sexual hipnotitza als seus amants, com una bruixa i els hi xucla l’energia i la voluntat com un vampir.

De femme fatales en trobem a la literatura, des de la Bíblia (Lilith, Dalila...)alsclàssics, però també personatges històrics com Cleopatra o l’espia-ballarina Mata Hari i en l’òpera com la Carme de Bizet i especialment en l’art del segle XIX i més concretament enel Simbolisme.  

La Judit apareix amb el cap del general Holofermes que ella mateixa ha degollat per protegir el seu poble, però Klimt no li interessa la història biblíca, sinó que la seva Judit és una dona agressiva i dominant, una perversió massoquista, on l’home mort, es rendex als peus de la dona i el seu pder sexual.

Aquesta obra es va definir com un verí concetrants guardar en un recipinet exquisit.

Amb la Judit ja veiem la sumptuosa decoració basada en daurats i elements ornamentals que tornem a trobar en aquesta Dànae, envoltada de referències sexuals, no oblidem que Dànae és un personatge mitlògic, una jove tancada en una trre per ordre del seu pare, i que Zeus sedueix transformat en pluja daurada, i gota a gota, lliscant pel cos nu de la jove, la posseix i li engreda Perseu.

Goldfish; una obra amb dones irresistibles, amb cossos sensuals i ànimes lliurades al plaer, en canvi els homes són totalment secundaris, senzillament desapareixen.

I sovint les dones de Klimt, són pel roiges, de llarga cabellera, pell blanca, ulls verds i voluptuoses, tal i com es descriuren les femme fatales.