Gustave Moreau va ser un pintor francès a cavall del Romanticisme i del Simbolisme, les seves obres s’inspiren en mitologies oblidades i literatura exquisida, per això sovint el significat de les seves imatges només el poden llegir els més erudits.
La seva obra es caracteritza per ús particular de color, el color dóna singularitat als seus quadres, més el dibuix refinat, fa que senblin peces d’orfebreria.
Aquest tractament del color converteix Moreau un pont entre Delacroix i els fauvistes i els seus quadres destaquen per la seva visió personal, com
Tot i la seva extensa producció es va limitar a pocs temes, temes cristians i mitologia, com l’Orfeu o Edip i l’Esfinx, que semblen visions d’irrealitat llegendària.
L’Edip és un quadre protagonitzat per un adolescent androgen i feble que contrasta amb les dones fascinants que pinta Moreau, principalment Salomés.
Salomé era una princesa fillastra del governant Herodes, jove, bella, era una ballarina sensual i una assassina refinada, perquè va demanar el cap de Sant Joan Baptista en una safata de plata com a recompensa per haver ballat sensualment davant Herodes.
Aquesta Salomé imaginada per Gustave Moreau no és la bíblica, sinó la creada per Oscar Wilde, una versió molt personal de la història bíblica de Salomé, és una visió estranya, ambigua i perversa de la dona, entre el temor i l’atracció, que desprèn un morbosa seducció.
Moreau la pinta com una deessa de la luxúria tatuada, com una dona perillosa, amenaçadora, com una obsessió obsessiva.
Gustave Moreau no va ser l’únic simbolista obsessionat per Salomé, entre els cercles literaris i artístics de Fin de siècle se sentia atracció per la imatge de la femme fatale, però també certa misogínia, un sentiment contradictori per aquestes deesses quer inspiren i atemoritzen.
Aubrey Beardsley, artista anglès entre el Modernisme, el Simbolisme i els Decadents, centra la seva producció en la temàtica sexual i macabra i una de les seves obres més valorades és la il·lustració de la Salomé del Oscar Wilde.
És una Salomé menys excessiva, i més estilitzada, decorada amb infinits arabescos, però potser més sàdica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada