Aquest artista de nom impossible era d’origen belga, un dels nuclis del Simbolisme, a part de Paris.
Khnopff és un dels artistes més destacats del Simbolisme, però la seva obra és complexa, críptica, fins hi tot laberíntica.
A part de pintar, gravar, dibuixar i esculpir, va viatjar, i gràcies als viatges va descobrir altres artistes que vivien en un món de somnis i allunyats de la realitat, com els Prerafaelites, hi ha utors que defineixen aquesta germandat d’artistes com a simbolistes, altres creuen que tenen personalitat pròpa. També va descobrir i admirar l’obra de Delacroix i Gustave Moreau.
Però la seva afició més interessant era la practica de l’ocultisme, com molts dels simbolsites, i tenia relació amb el mag ocultista Josephin Péladan (Escriptor i ocultista francès, personatge peculiar que dona resposta als dubtes que es plantegen intel·lectuals, artistes... davant les innvacions constrants de la industrialització, Péladan recupera les teories d’un visionari del segle XV i restaura l’ordre dels Rosacreus), que a més de la seva afició per les ciències ocultures, també organitzava els salons Rosa Creus on els artistes simbolistes exposaven les seves obres, amb força èxit.
Khnopff triomfava en aquests salons per la seva tècnica exquisida quasi preciosita i pels seus personatges; andrògens i dones ambigues, distants, intocables, poderoses, absents, amb mirades perdudes i d’una bellesa freda i pertorbadora.
Per cert, la model d’aquestes dones era la seva germana, per la que sentia una idolatria estètica quasi incestuosa.
Però les seves dones també poden ser lascives, insaciables i vampiríques com aquesta Isthar, dissenyada com a un ídol de perversitat o d’un erotisme salvatge com les esfinxs que aquestes obres, l’esfinx és un hibrid entre lleó o felí dona, un monstre que simbolitzava l’exotisme de països llunyans, l’Antigüitat, té un perfum de misticisme que ens evoca ritus de civilitzacions perdudes.
Un altre mosntre pintat per Khnopff va ser la medusa, d’una bellesa delicada i fràgil, però especialment sinistra, com la majoria dels seus quadres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada