El darrer simbolista que ens ocupa és un artista polivalent alemany anomenat Franz von Stuck, conegut com a pintor, però també destre en l’art de l’escultura, el gravat i l’arquitectura.
La seva vida i la seva obra està vinculada a la ciutat alemana de Munic, on es va formar artísticament, on es va rebel·lar; fundant la Secession de Munic (1892) d’esperit similar a la Secession de Viena de Klimt, (1897), on va rebre premis i medalles, a més de fama i on va exercir de professor a l’Acadèmia de Belles Arts amb alumnes tan coneguts com Klee o Kandinsky (que tot i les noves tendències artístiques respectaven i admiraven).
Les seves obres estan dedicades a temes mitològics o a visions particulars dels mites cristians i protagonitzades per figures pesades que més que pintades semblen esculpides.
Stuck no només triomfava entre els seus aluumnes, també entre entre els crítics, especialment amb l’obra El pecat, de 1893, en va fer diverses versions d’aquest quadre; el vici i la sensualitat o la medusa.
El pecat va triomfar, però també va causar moltes incomoditats entre la societat benpensat de Munic, segurament perquè és un nu diabòlic, protagonitzat per un jove i una serp, una bella doncella de corbes sensuals, dibuix exquisit i pell de porcellana que es fon i cofon amb una serp distorcionada.
I no oblidem que la serp és pels cristians l’animal del pecat, del vici, de la luxuria... la temptació que va fer caure l’home del paradís.
I és possiblement aquesta idea i la reflexió sobre els valors cristians que va obsessionar a Stuck i per aquest motiu en va fer diverses versions.
Totes elles es poden resumir en; el pecat és el sexe, el sexe és el membre fàlic i el membre fàlic es representa amb la serp, i d’aquesta associació d’idees sorgeix aquest híbrid, mig dona mig serp, un ser seductor, diabòlic, dominant, poderós... com un altre femme fatale.
I en el quadre es veu aquesta relació sexual pervesa entre la jove i la serp, una relació obscura, com un malson que barreja religió, sexe, mort... elements bàsics d’una obra simbolista.
La terrible bellesa del nu del pecat, també apareix en Lucifer, un quadre dedicat al portador de la llum, a l’àngel més bell perque va pecar de soberpia i va ser condemant per l’eternitat.
La bellesa del cos masculí í d’aquests ulls que ens miren fixament, semblen sorgir d’abismes obscurs, que ens sedueixen tot i estar emboltats de referències enigmàtiques.
Com enigmàtica és la Circe de Stuck, la bruixa descrita per Homer aquí apareix com una femme fatale, sexualment insaciable, perillosa, sense escrúpuls, dominant.... com altres personatges femenis mitològics i històrics com Afrodita, Cleopatra o Lilith, que es rebelen contra el paper tradicional de la dona en la societat masclista, no obeeixen ni es volen sotmetre.
I per acabar, dir que tot i l’èxit de Stuck, com d’altres artistes simbolistes, després de la seva mort, es va esborrar del panorama artístic i el seu art es va classificar d’antiquat, es va desterrar, es va menystenir pels museus, pels crítics d’art i els manuals d’art, com d’altres artistes simbolistes.
En el cas de Stuck l’ostracisme encara va ser més greu perquè Hitler admirava la seva obra.
Poc a poc, com d’altres artistes simbolistes, s’ha anat recuperant, estudiant i exposant la seva obra i si algú li interessa pot visitar la Vila Stuck a Munic, creada per Stuck des de els plànols
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada