Burne - Jones és un dels artistes més destacats que ha donat Anglaterra, i influenciarà a estetes, decadents i simbolistes, la seva obra és pictòrica, però també va dissenyar mobles, tapissos, papers pintats, vitralls, joies com el seu amic i company William Morris, fins hi tot va il·lustrar llibres.
El seu estil és molt característic, la base és medieval, hi afegeix tocs d’art bizantí, el predomini de la línia del pintor del Quatrocento Botticelli, la terribilità de Miquel Àngel i les visions de William Blake. Però és més que això, és d’una fantasia desbordant, únic, delicat, lleugerament fred.
La roda de la fortuna, és un exemple de la seva afició als clàssics, també li agradaven les llegendes artúriques.
En aquesta obra la roda és el centre de la composició, en un moviment inexorable, les figures tenen una sexualitat confusa, sense acció com herois sonàmbuls.
Potser els colors, entre grisos, marrons... ajuden a la impresió de fatalitat i es que aquests joves sense edat, moriran suau i lentament. I la mort, en el cas de Burne – Jones, era d’exquisit plaer de morir d’amor.
Una altra obra que sembla un somni és l’escala daurada, en un ambient irreal, com d’una cerimònia que desconeixem el significat, veiem 18 noies que baixen una escala, algunes conversen, altres semblen sonàmbules i algunes porten instruments musicals imaginaris, tenen rostres diferents, però el mateix cos en posicions diferents, un cos mig insinuat sota les túniques d’inspiració clàssica.
L’obra és molt enigmàtica, no en sabem el significat, potser són els àngels que baixen per l’escala de Jacob, o pot ser no n’hi ha significat i Burne – Jones va pintar un quadre sense tema, pertorbant a l’espectador victorià que obligatòriament buscava una història en cada quadre.
Ni els seus herois són dinàmics, en el cicle dedicat a Perseu, l’heroi grec és exquisidament lànguid, fins hi tot quan mata el monstre marí que es vol berenar a Andrómeda, en aquest cicle, com la sèrie dedicada al rei Artur, veiem com Burne – Jones busca la bellesa en els cementiris del passat, perquè el seu present no era estimulant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada