En cada obra d'art hi ha el misteri de la creació, l'aventura de la distribució i la particularitat de la conservació

22 de gen. 2013

L'art de la delicadesa, segons Mucha I

Però qui era Mucha? un famós cartellista, sinònim d’art Nouveau, creador del marxandatge, gran mestre de la gran loggiade txecoslovaquia, polivalent artista txec, treballador inesgotable...


Alfons Mucha era un artista nascut a Moravia, regió sotmesa a l’Imperi austrohongarés, l’any 1860.
Des de petit va mostrar interès pel dibuix, inicia la seva carrera artística a Viena, la Viena de klimt i Freud i treballa en un taller de decorats teatrals.
Passa una temporada a Munich, ciutat culturalment interessant i on es continua formant, i l’any 1888 marxa a la capital de l’art, Paris, on estudiarà i treballarà, per tan el context creatiu de Mucha és la metròpoli decimònica: Viena, Munich, Paris... la civilització urbana, cosmopolita, moderna, mundana i decadent, i Mucha és sinònim de la joia de viure de la fi de segle i la Belle èpoque, per tan estem parlant de finals del segle XIX – principi segle XX

A Paris treballarà d’il·lustrador de llibres i revistes, i s’instal·larà a la Rue du val de Grâce, 6, treballant pel impressor Lemercier aconseguirà per casualitat[1] fer el cartell per l’obra de teatre Gismonda[2], protagonitzada per sara Bernarth, la gran diva de la Belle èpoque.

Aquest cartell va ser un èxit, per Mucha i per la Sarah, i va ser l’inici d’una col·laboració de 6 anys i va permetre el desenvolupament d’una nova tipologia de cartell, amb un format estret i vertical, estilitzat, amb el text reduït a la part superior i inferior (Subtil integració de l’escriptura en el conjunt de la composició), amb una estructura ornamental molt treballada, gens secundaria, amb una figura eix de la composició, en aquest cas la Sarah, amb un vestit sumptuós, com una aureola que li emmarca el rostre, de tamany natural (cartell feia quasi 2 m), que contribueix a produir un efecte dramàtic, i es que Mucha tenia un particular sensibilitat en les potencialitats dramàtiques de les situacions.

Un cop penjat el cartell de Gismonda per Paris va fascinar, els ciutadans els arrencaven per col·leccionar-los, potser va ser tan atractiu per les seves cites i referències als vitralls gòtics,  cultures orientals i a l’art bizantí, concretament tessel·les de mosaics, també elements d’inspiració oriental, com de les cultures centroeuropees... i és que en l’obra de Mucha múltiples Influències:


[1] Vigilia de Nadal i únic empleat disponible per fer el cartell
[2] Gismonda, La Dama de les Camèlies, Lorenzaccio, la smaaritaine, Medea, Hamlet i Tosca

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada