Una història trista com Lorenzo i Isabella, també inspirada en la literatura, concretament amb Bocaccio, a partir d’aquest text Millais pinta un quadre d’estètica medieval, aquesta Edat Mitjana idealitzada és l’escenari de història d’amor d’una parella, Isabella una jove d’una família de rics i avariciosos comerciants florentins i Lorenzo, un jove sense possibles, tot i l’amor pur, els germans d’Isabella no accepten aquesta història d’amor i Millais mostra el moment que els germans s’assabenten, per això un d’ells li dona una petada al gos d’Isabella.
Els germans no volen renunciar al negoci del matrimoni de la seva germana i per això planegen l’assassinat de Lorenzo durant una jornada de caça, Lorenzo acabarà degollat, tal i com s’avança amb la mitja taronja sanguina que comparteixen els enamorats.
La història es recargola amb tocs necrofílics com es veu en aquesta obra, signada per Hunt, on Isabella ha enterrat en una planta d’alfàbrega, la calavera del seu amor, una planta que creix gràcies a les llàgrimes de la noia.
Una història trista 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada