L'art de la delicadesa, Alfons Mucha III

En el moment de màxim auge d’Alfons Mucha, desenvolupa un concepte tan actual com el marxandatge amb el sabó Mucha, i converteix el nom de l’artista en marca comercial, i Mucha passar a ser un creador d’imatges per al consum massiu però de gran sensibilitat i fàcilment identificable, és el pioner en aplicar l’art en la publicitat.

I va fer múltiples encàrrecs, alguns més pròxims, que possiblement coneixem com la imatge per commemorar el centenari de la fàbrica de xocolata Casa Amatller de Barcelona, celebrat l’any 1900.

O va dissenyar múltiples Panells decoratius o panneaux decoratif, una variant pretensiosa dels cartells durant la Belle Epoque, imprès en paper o sobre seda en diferents formats, normalment protagonitzats per al·legories femenines de conceptes com les estacions, les flors, les pedres precioses... ex.:La sèrie de pedres precioses, 1900 (Robí, ametista, maragda i topazi).

Sobresurt l’al·legoria de la maragda, presentada com una seductora i inquietant dona, desprèn un erotisme propi de Baudelaire i comparteix l’ideari de femme fatale dels simbolsites, una relació que es reforça pel tocat amb serp, símbol del pecat de la lúxuria  i un monstre de mandíbules quasi obscenes.

Els anells van tenir molta sortida entre la burgesia, i van fascinar al Joier Georges Fouquet o per la diadema del zodíac, una al·legoria protagonitzada per una sacerdotessa d’un culte secret.

Aquesta admiració va fer possible la col·laboració entre els dos artistes, i Mucha va dissenyar arracades, collarets, braçalets... amb múltiples combinacions  de materials i molt originals.

D’algunes creacions només es conserven esbossos que desprenen un refinament exquisit.

D’aquesta col·laboració també va ser la joieria Fouquet, era com una prolongació de les joies de Mucha, com una mostra d’art total, que va pensar en tots els detalls creant un conjunt hologènic.

Actualment reconstruïda parcialment en e Museu Carnavalet de Paris, a partir de dibuixos i fotografies, ja que es va desmantellar en els anys 20 del segle passat.

Dels dissenys en joies de Mucha va triomfar un braçalet inspirat en el braçalet que porta Medea en el cartell, un braçalet extravagant i exòtic, d’or i esmalts amb serps i dissenyat per a Sarah Bernardth.

És com una joia somiada amb la sensibilitat del Fin de siècle, carregada de memòria i que evoquen a Cleopatra, Salambó...