La cosmovisió romànica brodada

El Tapís de la creació de Girona, és una obra que trobem al museu capitular de la catedral de Girona, desconeixem l’autor, segurament es va fer a Catalunya, està datat de finals segle XI – principi del segle XII i és d’estil romànic.

Conegut com a tapís realment és un brodat i el fragment de tapís que tenim està en bon estat de conservació, és parla que segurament només tenim la meitat i faltaria un fragment més o menys igual segurament dedicat a l’apocalipsi.

La funció d’aquest tapís no està molt clar, estava a la catedral de Girona, possiblement servia per decorar els parets, era força habitual trobar brodats més que tapissos en les parets dels temples i els palaus, també podia ser un tapis que s’exposés en ocasions especials, en festivitats religioses, però els experts creuen que aquest tapís formava part d’un baldaquí.

Destaca la temàtica del tapís, es tracta de la visió de l’univers durant el romànic, Crist és el centre d’aquest tapís, és un crist totpoderós (pantocràtor) tot l’univers és creat per ell, Crist ens està beneint i porta el llibre de la vida.

És un crist jove, sense barba, nosaltres estem acostumats a les representacions de crist amb barba, aquí està sense barba seguint un model de Bizanci.

En el 2n cercle del tapis hi ha diverses escenes del Gènesi, és a dir la creació de l’univers, el tema del tapís, podem veure la creació del firmament, amb el sol i la lluna, també hi ha la representació de les aigües, acompanyant aquestes escenes hi ha un àngel de la llum i en contraposició un àngel de les tenebres. I com que estem parlant del Gènesis, també hi ha brodat la creació de l’home, concretament el moment que Déu crea Eva d’una costella d’Adam.

Per acabar aquest cercle: la creació dels ocells i els peixos, amb un detall per veure la qualitat del brodat que reprodueix amb gran detall les plomes d’aquests ocells fantàstics.

El primer està dedicat a la representació de 4 vents cardinals, curiosament aquests personatges dels vents estan representats de manera clàssica, és a dir, normalment es diu que l’art romànic trenca  amb l’art dels grecs i els romans, no és veritat del tot, hi ha molts models, temes, maneres de representar que van néixer en l’art clàssic i perduren durant l’art romànic.

El rectangle exterior està dedicat al pas del temps, a mesura que ens allunyem de Crist, els temes són més profans, més terrenals, menys divins.

A la tira superior, al centre, hi ha la imatge de l’any, l’any es mou gràcies als vents, és un moviment etern, la representació del pas del temps, aquest any és un home barbut amb la roda de temps a la mà.

A les franges laterals hi ha la representació dels mesos, és molt habitual trobar en les portalades de les esglésies romàniques i gòtiques la representació dels mesos mitjançant les feines agrícoles, aquí tenim un exemple, el mes d’abril, amb un home que està llaurant, el mes de març amb un home amb una serp i granota, o el mes de juny amb un pescador.

A més dels mesos, també hi ha brodats dies de la setmana, es conserva la imatge del diumenge, el dia del sol, representant el diumenge tenim una figura que és el déu Helios dels romans i porta una quadriga.

A la part inferior del tapís hi ha restes d’escenes dedicades a la Vera creu, és a dir, a la descoberta per part de Santa Helena, mare de l’emperador Constantí, de la creu on Crist va ser crucificat.