Pinzells, prostitutes, opi, sífilis, impressionistes, espectacles...

Toulose Lautrec (1864-1901), aquest artista era d’origen noble, des de ben jove va tenir interès  pel dibuix i la pintura i també de ben jove se li manifestar una malaltia dels óssos (els óssos de les cames no li creixien, es va quedar amb 1 m 52, el cap gran i cama curtes) a causa de la consanguinitat dels seus pares.

La millor teràpia pels seus problemes de salut va ser la pintura com la Frida Khalo, Van Gogh, Cellini que tenia sífilis, Munch totalment desequilibrat o Goya que patia sordesa entre altres.

Lautrec veu que ha de dedicar-se a la pintura i per aquest motiu agafa les maletes, s’allunya del luxe familiar i es trasllada a Paris, concretament a Montmartre, punt de reunió de pintors i bohemis del segle XIX.

En aquest ambient parisenc, entre pinzells, prostitutes, opi, altres artistes com Degas, sífilis, els impressionistes, espectacles, cabaret... Lautrec hi encaixa perfectament, especialment perquè el seu aspecte deformat no li va tancar les portes de la nocturnitat parisenca, Lautrec es passava les nits en locals d’oci nocturn; Le Moulin de la Galette, Le Chat Noir... i els personatges d’aquests ambients sòrdids són els protagonistes dels seus quadres i els companys de la seva curta vida.

Quadres, però també cartells, Lautrec dedica molt del seu temps a dissenyar cartells publicitaris amb una estètica molt atractiva i fins hi tot actual, amb colors monocroms, línies marcades, lletres que destaquen...

Lautrec triomfa com a pintor i cartellista, però els vicis nocturns, especialment l’alcohol i el sexe més els seus problemes de salut, li provoquen una decadència física i mental, pensa que Lautrec acaba en un psiquiàtric, on no va superar l’adició a l’alcohol i després de greus complicacions de la sífilis, mort l’any 1901.

La malaltia el porta a una mort jove, però també el porta a la pintura, ell mateix va dir “y pensar que si hubiera tenido las piernas más largas nunca me hubiera dedicado a la pintura” una pintura que sovint s’ha classificat com impressionista, però és perquè viu el mateix context que els impressionistes: el Paris centre de l’art mundial, com va ser Roma o com és Nova York actualment, comparteix amb els impressionistes els carrers de Montmartre i l’afició per la fada verda de l’absenta, però hi ha molts teòrics que el defineixen com a postimpressionistes, els seus colors, les seves pinzellades i perquè alguns dels seus temes són diferents Renoir, Monet o Pizarro.

Montmartre: ara és una visita indispensable, però a finals del segle XIX no ens agüessin apropar a aquest barri que estava de moda entre pintors, escultors, poetes, vividors... fills de la noblesa i la burgesia francesa que es revelava contra els valors dels seus pares bevent, fumant i estimant en cafeteries, prostíbuls i cabarets... i es que les nits al Moulin Rouge eren una font inesgotable per Lautrec, aquest espai d’oci nocturn va obrir les seves portes l’any 1889, era un centre de plaers, era com un mercat de l’amor amenitzat per espectacles musicals i dansa com el famós Can-Can, i Lautrec vivia en el Moulin Rouge, gràcies a l’herència familiar, ell i els seus amics s’hi van instal·lar a primera fila, on veien les actuacions de la pallassa i ballarina Cha-u-kao que li va servir de model per quadres i cartells, també la ballarina Jane Avril va inspirar moltes obres de Lautrec, la seva esvelta figura, la pal·lidesa del seu rostre que contrastava amb els seus rinxols vermells eren perfectes per Lautrec, que va mostrar especial dedicació i sensibilitat per tracta la prostitució, els secrets del lesbianisme, la pobresa de les joves artistes que intentaven triomfar en una ciutat adversa... aquesta sensibilitat l’aconsegueix passant-se dies vivint amb les prostitutes, eren les seves amigues, les seves models, les dibuixa treballant, rentant-se, descansant, dormint,... plasmava la seva realitat sense falsos ornaments, aquestes prostitutes deixaven entrar i sortir lliurement a Lautrec per les seves habitacions, era un més, aquesta situació privilegiada li va permetre crear una sèrie de litografies úniques.

Aquesta dedicació per la prostitució que comparteix amb els romàntics, decadents, impressionistes, postimpressionistes...  Lautrec diu que les models professionals són com figures dissecades mentre que les prostitutes estan vives i el seu homenatge és una sèrie anomenada Elles.